Arxius
Crema el cervell
Com amb els transgènics, l’amiant i allò nuclear, els interessos econòmics prevalen sobre la salut de la gent.
El grup BioInitiative va publicar el 2007 un informe sobre els efectes de les ones electromagnètiques sobre la nostra biologia, recopilant centenars de treballs científics publicats sobre aquest assumpte. [1] El treball d’aquests científics i experts en salut pública independents presenta les proves dels impactes sobre la salut de les ones electromagnètiques de les tecnologies sense fils: GSM i UMTS per a la telefonia, Wi-Fi, WiMax, BlueTooth per a la informàtica, etc.
* Poden causar leucèmia infantil.
* Poden causar tumors cerebrals i neurinoma de l’acústic (un tumor que s’origina al conducte auditiu intern).
* Són un factor de risc per al càncer de mama.
* Són un factor de risc per a la malaltia d’Alzheimer.
* Afecten l’activitat elèctrica del cervell.
* Poden danyar l’ADN.
* Poden pertorbar el sistema immunològic i causar reaccions inflamatòries, reaccions al·lèrgiques o canvis en funcions immunològiques normals. Llegeix més
L’IE 6 tocat de mort
Des d’enguany Google deixarà gradualment de donar suport a l’Internet Explorer 6, el navegador que venia per defecte amb el sistema operatiu XP de Microsoft, i que tenia una quota de mercat d’un 20%.
Al mateix comunicat anuncia que també deixa de donar suport a altres navegadors en les seues versions més antigues, concretament les anteriors a: Firefox 3.0, Google Chrome 4.0 i Safari 3.0
A partir de l’1 de març poden no funcionar o funcionar malament en aquests navegadors el Google Docs i Google Sites, i a finals d’any el Gmail i el Google Calendar.
Molts desenvolupadors web ja n’estaven tips de l’IE6 per la feina extra que els donava i s’havia convertit en un veritable malson.
L’any passat van encetar la campanya IE6nomore.com: ‘Ja n’hi ha prou (…). Volem que l’IE 6 desaparegui, i com més aviat millor.’
De Vilaweb, Google i Informationweek
Els governs faciliten la feina als cràckers
[He canviat hàcker per cràcker perquè segons Stallman en una entrevista al setmanari El Temps núm. 1.340, els que trenquen la seguretat informàtica se’ls hi ha de dir cràquers i no hàckers que és ben bé una altra cosa, i el raonament que fa per això, em sembla bo]
Darrerament va ser notícia la polèmica encetada arran del fet que cràckers xinesos al servei del seu govern (corsaris?) es van introduir al sistema de Google.
Tot i les friccions diplomàtiques entre els EUA i la Xina provocades per aquest fet, la realitat és que el govern dels EUA ha ajudat -encara que indirectament- a la consecució d’aquest atac informàtic.
Per tal de complir amb ordres del govern EUA, Google va crear un sistema d’accés de porta del darrere als comptes de correu gmail. Aquesta característica és allò que els cràckers xinesos han aprofitat per obtenir l’accés.
El control social i polític però, no és exclusiva dels EUA ni de la Xina. Governs democràtics de tot el món s’afanyen a aprovar lleis que donen als seus serveis de seguretat poders per a la vigilància a internet. S’invoca el terrorisme per convèncer l’opinió pública d’aquesta necessitat. Als següents enllaços es poden comprovar els casos de Suècia, Canadà i el Regne Unit. És l’ús de la por al servei del control social i polític.
Aquestes lleis però, no només atempten contra la llibertat i la privacitat a la xarxa en eixe sentit, sinó que també perjudiquen força a tota la gent que té diners als bancs, ja que aquestes portes del darrere que faciliten que els governs ens puguen espiar, al mateix temps faciliten la feina a aquells cràckers que es dediquen a buidar comptes corrents aliens.
Redactat basat en un article de cnn.com
Ofegant-nos en una mar de microones
El Wi-Fi (wireless fidelity, connexió sense fils -literal, fidelitat sense fils-, juga amb el consagrat Hi-fi) és ara als hotels, sales d’espera o embarcament d’aeroports, universitats, escoles, llars i ciutats senceres.
Què és connexió sense fils?
Aquest tipus de connexió es va desenvolupar inicialment per ser allotjada en una xarxa local (WLAN) usada en dispositius de computació mòbils com portàtils, però ara s’utilitza cada cop més, en més serveis que inclouen internet i la connexió a electrònica del consumidor, com ara televisió, reproductor de DVD i càmera digital. Un usuari pot connectar-se a internet mitjançant un dispositiu habilitat com un ordinador personal quan és dins de l’abast (àrea de cobertura) d’un punt d’accés (PA). Una regió coberta per un o més PAs es diu “lloc calent”. Aquests llocs poden abastar una sola habitació fins a molts kilòmetres quadrats amb PAs superposats. També pot usar-se per crear una xarxa de malles i permetre que els dispositius es connectin directament entre ells en el mode parell-a-parell (ad hoc), així com en les aplicacions d’electrònica a consumidor i jocs electrònics.
Un sense fil típic consisteix en un o més PAs i un o més clients. Un PA propaga el seu SSID (Service Set Identifier, Identificador de Conjunt de Serveis) en petits enviaments (de durada breu), anomenats senyals lluminosos, que després reconstitueix. Les xarxes sense fils operen en bandes no llicenciades de microones, de 2,4 i 5 G Hz, amb una velocitat de transmissió de dades de 11 megabytes per segon, o de 54, o d’ambdues (banda dual) i els clients poden triar.
La connexió sense fils té l’avantatge que opera sense cables i està inclosa en la majoria dels portàtils moderns i s’expandeix ràpidament a altres dispositius a mesura que els preus continuen baixant. Opera sobre un conjunt global de normes, de manera que pot operar en països diferents. Tanmateix, les limitacions operacionals no són congruents a tot el món i el consum de potència és bastant alt. No és segura, i les preocupacions sobre riscos de salut per microones de cel·lulars augmenten (vegeu cos principal).
Explosió sense fils fora de control
Ara hi ha més de 250.000 “llocs calents” públics per a aquestes connexions al món sencer. Es disposa de connexió sense fils en milions de llars, empreses i universitats. Segons una estimació, l’ús de connexions sense fils ha augmentat un 74% a Europa i un 75% al Regne Unit entre la primera i la segona meitat de 2006.
Birmingham tindrà la primera comunicació sense fils a tota la ciutat a Gran Bretanya, i Manchester està planejant la zona de ci més gran d’Europa, que abastarà uns mil km2. Altres ciutats els segueixen. El més preocupant: la xarxa ha estat instal.lada a les escoles primàries exposant a les poblacions més vulnerables a la irradiació.
La creixent popularitat d’aquestes connexions sobrevé immediatament després del creixement exponencial dels mòbils i enmig de les creixents preocupacions respecte dels seus riscos per a la salut. Nivells corrents d’exposició a microones es relacionen amb dany cerebral, dany a l’ADN, tumors cerebrals, càncers, malaltia per microones, deteriorament de funcions cognitives, deteriorament en fertilitat, que afecta tant a éssers humans com rosegadors, aus i abelles
Regs per a la salut per radiació de microones
Rates exposades a radiació de microones de mòbils durant dues hores van mostrar senyals de dany cerebral a causa de vessaments que persistien 50 dies després.
Ruptures en l’ADN i anormalitats cromosòmiques es van trobar en cèl lules animals i humanes exposades a baixos nivells de microones.
Risc de càncers de pit, de pròstata, intestinals, melanoma, de pulmons i leucèmies, triplicats per exposició a microones al poble del sud alemany Naila, 5 a 10 anys després de instal.lat el transmissor de cel lulars.
Risc de càncers quadruplicat en àrea exposada a radiació per microones a Netanya, càncers femenins decuplicar en comparació amb la població general d’Israel.
Risc de neuroma acústic i glioma: va augmentar entre 2 i 3 vegades amb 10 anys o més d’ús de cel lulars.
Homes que utilitzen cel lulars més de 4 hores diàries se’ls va verificar un recompte esperma-tic menor i un esperma de pitjor qualitat respecte dels que no feien servir mòbils.
Un estudi a Grècia va mostrar que ratolins exposats a microones de mòbils a 1,68 mW/m2 es tornaven completament estèrils després de cinc generacions, mentre els exposats a 10,53 mW/m2 ho feien després de tres generacions.
L’èxit en reproducció i cria de pardals i cigonyes blanques es redueix a prop de transmissors de telefonia mòbil i l’exposició a microones en el laboratori va causar altes taxes de mortalitat entre embrions de pollastres.
Abelles no tornen als seus ruscos quan s’han instal lat estacions de telefonia sense fils als voltants, originant la forta sospita que la radiació emergent pot ser responsable del col • lapse de les colònies, cosa que està devastant ara als apicultors i pagesos als Estats. UU. i Europa.
Fins a un 3,5% de la població pateix, quan estan a prop de transmissors de telefonia mòbil, una gamma de símptomes que inclouen dolor de cap, nàusees, falta de concentració, depressió, al lèrgies, el que es coneix com “malaltia per microones.
Sir William Stewart, president de l’Agència de Protecció de la Salut i ex-assessor científic cap del govern britànic, ha emès una advertència sobre mòbils en informes successius i declaracions a la premsa que han estat ignorades pel govern. S’està preocupant creixent-ment per la difusió de les connexions sense fils i està exercint privadament pressió perquè es faci una investigació oficial sobre els riscos. No està només entre els científics. Ian Gibson, metge ex-president del Comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Comuns, ha exhortat al Departament de Salut per a que porti a terme una investigació sobre els riscos potencials per a la salut de les xarxes d’ordinadors sense fils. Gibson és professor honorari i ex-degà de l’Escola de Ciències Biològiques de la Universitat d’East Anglia.
Rebuig creixent a les connexions sense fil
Mentrestant, està creixent el rebuig a les instal.lacions de connexions sense fil. Els mestres estan encapçalant les crides per més recerca sobre les xarxes de comunicació sense fils a la Gran Bretanya; temen que poden arribar a ser “l’amiant del segle XXI”. L’Associació Professional de Mestres, amb 35 000 membres, va escriure al secretari d’Educació expressant profunda preocupació. Un mestre va emmalaltir després de instal.lar la xarxa a la Stowe School, Buckinghamshire, on va ensenyar durant 28 anys. Va patir nàusees, mals de cap i falta de concentració, símptomes típics de la malaltia per microones (vegeu requadre més avall). La Unió Alemanya d’Educació i Ciència ja havia advertit als seus membres que resistissin la instal.lació de WLAN a les seves escoles, el març de 2006.
S’han produït nombrosos informes mèdics sobre el fet que les estacions-base de telefonia mòbil s’associen amb una sèrie de símptomes de salut en gent que viu a prop d’elles: mals de cap, fatiga, desordres del son, deteriorament de la memòria, el que es coneix com a “síndrome de malaltia de microones o electro-hipersensibilitat. Una cosa documentat en diversos estudis recents.
Un estudi francès va trobar que gent que viu dins dels 100 metres d’una estació transmissora de telefonia cel lular, patia d’irritabilitat, depressió i marejos, mentre que els que vivien dins dels 200 metres patien de cansament. A Àustria, els investigadors van detectar una correlació entre la intensitat del camp electromagnètic i símptomes cardiovasculars en població que vivia a prop d’estacions de telefonia mòbil. Un estudi a Espanya va confirmar que la radiació de microones estava lligada a una quantitat de símptomes com els ja assenyalats més pèrdua de gana.
Per tal de contrarestar la crítica que els símptomes fossin d’origen psicosomàtic científics de la Universitat de Viena van realitzar un nou estudi sobre àrees rurals i urbanes, prenent a 365 subjectes en deu localitats. Es va demanar a dos proveïdors de xarxes que identifiquessin aproximadament cinc estacions-base dins de les dues regions que hagin estat operant durant almenys dos anys i que no hi hagi hagut protestes contra l’estació per part dels residents. Aquestes estacions no tenen cap altra estació-base prop i la transmissió es troba majoritàriament només a la banda de 900 MHz Els resultats van mostrar que l’exposició a microones des de les estacions de base de telèfons mòbils està per sota dels nivells límits actuals, que a Àustria són dd 4/1 mW/m2. Però la gent segueix patint de mal de cap i dificultat de concentració. L’OMS, per la seva banda, nega que la radiació electromagnètica tingui algun impacte sobre la salut.
Una sèrie d’escoles a la Gran Bretanya han desmantellat les seves xarxes sense fils després de rebre pressions de pares preocupats, altres estan per fer el mateix … La Universitat de Lakehead, a Ontario, Canadà, amb 7 400 estudiants, ha eliminat les connexions sense fils per raó del que el vicerector considera “el pes de les proves que demostren efectes de comportament i impactes fisiològics en teixits i cèl lules.”
Gerd Oberfeld del Dept de Salut Pública de Salzburg, Àustria, va escriure el desembre de 2005 una carta oberta a tot el món, dirigida al governador-mestre principal-pare però-cupado, advertint des de la seva àrea de no fer servir WLAN o mòbils en escoles o jardins d’infants. El setembre de 2006, més de trenta científics de tot el món van signar la Resolució ció de Benevento, Itàlia sobre seguretat electromagnètica: “hi ha proves d’efectes adversos per a la salut, inclòs càncer i EHS (electro-hipersensibilitat)” per radiació de microones als nivells actuals d’exposició i que hauria d’adoptar un enfocament precaució.
Mesures precautòries i defensives
Estan sorgint proves que els riscos per a la salut, associats amb microones sense fil són almenys comparables, sinó pitjors, que els associats amb fumar cigarrets. A diferència d’això últim, l’exposició passiva a microones és difícil d’evitar si aquestes ones esdevenen omnipresents.
Ara que les prohibicions de fumar s’han posat en marxa a tot el món, sembla no haver motiu per no fer el mateix amb les connexions sense fil .[…]
Mae Wan-Ho
Article publicat a Revista futuros n º 11 / Riu de la Plata primavera-estiu 2007-2008 (ací tardor-hivern)
Més a Quema tu móvil
Google inclou la traducció automàtica al Gmail
Ara podeu traduir qualsevol correu al català en un sol clic
Si rebeu un correu electrònic al Gmail en un idioma que no entengueu, ja no cal que el copieu i el feu traduir per qualsevol servei web; ho podeu fer amb un sol clic. Abans heu d’activar aquest servei a la pestanya ‘labs’ de l’apartat ‘configuració’. Quan ho hàgiu fet, tots els correus que rebreu en un idioma que no sigui el que teniu configurat, els podreu traduir amb un clic a l’enllaç que apareixerà sota mateix de la capçalera del missatge.
De Vilaweb
Richard Stallman:"El programari privatiu només dóna la llibertat d'escollir amo"
Entusiasme, ètica, innovació i generositat. Aquestes van ser les quatre paraules que es van utlitzar per presentar al responsable del projecte GNU, Richard Stallman, a la conferència que va realitzar aquest dimecres a l’IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.
Davant d’un auditori de més de 200 persones, el que es considera el gurú del programari lliure, Richard Stallman, va començar la seva conferència amb la definició de programari lliure i desgranant cadascuna de les 4 llibertats essencials. Richard Stallman va denunciar la “campanya de terror” que estan exercint els desenvolupadors de programari privatiu ja que amenacen als usuaris per tenir còpies il·legals d’aplicacions. Va assegurar que molts programes privatius tenen propietats malèvoles per restringir, vigilar o atacar a l’usuari i va assenyalar directament a Windows XP. Segons ell, però, la vigilància que exerceix Microsoft no és l’única i va posar al mateix sac, per exemple, a Real Player. Per Stallman, “l’objectiu no és utilitzar programari lliure sinó que no s’utilitzi cap programa privatiu” i assegura que per mantenir la llibertat de l’usuari s’ha d’eliminar tot el programari privatiu.
Sobre el mercat
Stallman va recordar que el programari lliure porta a un mercat lliure mentre que el programari privatiu genera una situació de monopoli de suport ja que si l’usuari vol un canvi haurà d’esperar que el desenvolupador del programari privatiu faci una nova actualització. Una actualització que segons Stallman “solucionarà els problemes però també proporcionarà problemes nous”. El responsable de la FSF va dir que la llibertat no és tenir elecció entre opcions fixes sinó la llibertat d’elecció. Per ell, “la vertadera llibertat és no tenir amo, en canvi, el programari privatiu l’única llibertat que dóna a l’usuari és triar l’amo”.
La seva història
Stallman va dedicar bona part de la seva conferència a explicar els seus inicis i l’origen del programari lliure. L’any 1983 va decidir que volia utilitzar amb llibertat les computadores i que volia acabar amb el “contracte de traició al món sencer”. S’havia de desenvolupar el programari lliure, segons ell, les circumstàncies van fer que ell fos l’escollit per a fer-ho. Així doncs, el gener de 1984 va començar a desenvolupar GNU, un sistema no Unix, ja que si no era Unix el sistema no era privatiu. El 1990 ja estava desenvolupat la meitat del nucli. Va ser el 1991 quan el finlandès, Linus Torvalds, va desenvolupar el seu propi nucli (Linux) que en un principi no era lliure. L’any 1992 Torvalds va optar per GPL , la llicència que tenen el 70% dels programes lliures. Va ser en aquell moment que es va incorporar a GNU i va néixer el sistema operatiu GNU/Linux.
La llibertat
El responsable del projecte GNU va assegurar que s’ha de mantenir la llibertat i se l’ha de defensar de tota possibilitat d’amenaces. Per defensar la llibertat, però, primer s’ha de reconèixer i valorar-la. Per Stallman, en el camp de la informàtica encara no es valora la idea de llibertat. La informàtica és un camp nou i per això els usuaris encara no són conscients que poden defensar els seus drets, un d’ells la llibertat. Stallman va fer la comparació entre la llibertat d’expressió i la llibertat en el programari. Assegura que s’han de combatre les amenaces, per exemple, l’amenaça de l’SGAE a la llibertat d’expressió.
La distribució GNU/Linux que utilitza Stallman
Stallman va dir que actualment hi ha moltes distribucions GNU/Linux, però, que no totes són lliures ja que algunes contenen programes privatius o no tenen una política clara i ferma de rebuig al programari privatiu. Una de les distribucions GNU/Linux lliures de debò pel responsable de la FSF és Ututo . Es tracta, precisament, de la que portava instal·lada al portàtil que va utilitzar durant la conferència.
Crida a la mobilització
El fundador del projecte GNU va fer una crida als usuaris a mobilitzar-se i a retornar a les botigues tots els DVD’s o productes que no són compatibles amb el programari lliure. Va dir que aquesta és una manera de contraatacar el DRM. Segons Stallman, “si no es pot llegir amb programari lliure, no es pot acceptar”. També va alertar sobre el TCP, el que ell anomena la “computació traïdora” i que considera que serà una amenaça molt major a la del programari privatiu.
Programari lliure i treball
Una part de la conferència que va fer a l’auditori de l’IES Puig Castellar també es va dedicar a contestar la següent pregunta:què passaria en l’àmbit econòmic si tothom migrés a programari lliure?. Segons Stallman, no es perdrien molts llocs de treball ja que la majoria de la feina dels desenvolupadors està relacionada amb la creació de programari privat, no privatiu. És a dir, aquell programari que es desenvolupa per satisfer unes necessitats específiques de l’usuari o d’una empresa.
Programari lliure i educació
Stallman també va exposar la importància del programari lliure en l’àmbit educatiu. El responsable de la FSF va dir que totes les escoles han d’utilitzar PL perquè aquestes tenen una missió social: la de formar i educar les noves generacions perquè puguin viure en llibertat. Unes generacions que, segons Stallman, no poden tenir una dependència amb unes determinades empreses.
La religió del programari lliure
El fundador del projecte GNU va posar punt final a la seva conferència, que es va allargar més de dues hores, vestint-se de sant i predicant el què anomena ell “la religió de l’Emacs”. Una religió que consisteix en instal·lar programari sant i lliure. Després de l’anècdota i les rialles i aplaudiments del públic, Stallman va tornar a posar-se seriós i va acabar amb la frase “atacar la compartició de coneixement és atacar l’amistat”.
De la farga.cat
ulls clucs 