Comiat
M’acomiade d’aquest bloc que va néixer amb la intenció d’adquirir coneixements sobre com crear i gestionar un bloc per després crear un altre per a un local d’oci.
Al remat el segón no s’ha creat i aquest ha durat un any i mig llarg.
Pot ser que de tant en tant publique alguna cosa més, però si ho faig serà de manera molt esporàdica.
Gràcies a les qui heu estat seguint el bloc i per tant també les meues neures.
Xavi Castillo a Alboraia
Amb motiu de la presentació de l’associació cultural “Alboraia per la Cultura”, dijous 15 de juliol, a les 20.30 h, Xavi Castillo ens contarà “Hamlet”. A l’Auditori Municipal d’Alboraia, carrer Miraculosa, 14, davant de l’ajuntament.
Entrades a:
– A les barraques de festes d’Alboraia (només del 3 a l’11). www.fesmal.tk
– Terra, Baró de sant Petrillo, 9 Benimaclet (fins dimecres 14).
– Cafè l’Infern, plaça de l’Església, 11 de Massalfassar (fins dimecres 14).
– Ca Bassot, carrer Pablo Iglesias, 49 de Burjassot (fins dimecres 14).
– El Tocat, València, 13 d’Alboraia (només del 12 al 15)
David Segarra: ‘Israel ens ha obligat ara a comprometre’ns per sempre amb Palestina’ – VilaWeb TV
Si no el pots vore prova ací
Concentració a València.
CONCENTRACIÓ A VALÈNCIA
19h Plaça de l’Ajuntament // València
El nostre amic David Segarra anava a un dels vaixells atacats per Israel. Les darreres informacions diuen que és viu però es desconeix el seu estat.
Les dones dels bananaires
El Cabanyal al The Guardian
Rumb al barri de pescadors de València (abans que hi arriben les excavadores)
València s’ha convertit en una de les ciutats més de moda d’Espanya, però si les excavadores amenacen un dels seus barris més antics i amb més ambient, cal preguntar-se quin és el preu d’un progrés tan ràpid.
“Estar sol a València”, deia el crític teatral Kenneth Tynan citant un nord-americà, “és estar permanentment a 20 minuts del suïcidi”. Llegir més…
Viure a Cuba
Cert és que no es tria el lloc on es neix, però quan succeeix, a poc a poc es van aferrant als patrons i cànons establerts per la societat. Pertanyo a una generació que viu sota la inmensa obra revolucionària. Del capitalisme tinc referència mitjançant la Història, les vivències de personatges a la Cuba d’abans del 1959 i les informacions que per diversos mitjans s’hi publiquen.
No crec pertànyer a un poble perfecte, ni aspire visualitzar-lo en aquest món, però ací sóc part d’un constant canvi darrere d’una millor qualitat de vida. El meu president no es corromp, les operacions de ma mare, complexes per cert, només van costar una encaixada de mans al cirurgià i el seu equip, formats tots en aquest període que una minoria intenta desnonar.
Viure a Cuba és una mena de privilegi, més encara, quan moltíssims obrers es desllomen en treballs insegurs, plurals; no és que estiguem exempts de problemes, sí, els tenim, sabem quins són i el més important és la transformació dels seus efectes nocius que es contraposen als interessos generals dels habitants d’aquest arxipèlag. Llegir més…
Dues visions de la crisi
