El Cabanyal al The Guardian

Rumb al barri de pescadors de València (abans que hi arriben les excavadores)

València s’ha convertit en una de les ciutats més de moda d’Espanya, però si les excavadores amenacen un dels seus barris més antics i amb més ambient, cal preguntar-se quin és el preu d’un progrés tan ràpid.

“Estar sol a València”, deia el crític teatral Kenneth Tynan citant un nord-americà, “és estar permanentment a 20 minuts del suïcidi”.

La tercera ciutat d’Espanya ha recorregut un llarg camí des que Tynan l’anomenara “la capital mundial de l’anti-turisme” fa 40 anys. El casc antic ha estat restaurat (ni que siga superficialment), la fantasia espacial de Santiago Calatrava –la Ciutat de les Arts i les Ciències– ha estat pràcticament acabada, l’America’s Cup va navegar a la ciutat el 2007, i un any després hi va haver un Gran Premi de Fórmula 1.

De ser la germana una mica trist i oblidada de la família espanyola, es va convertir en una destinació de moda.

Amb tant d’orgull recobrat en la seua ciutat, era fàcil imaginar que els valencians no tornarien a cometre mai més els crims arquitectònics del passat, que la cementació inconscient de la costa i la construcció d’insípids blocs d’apartaments eren coses del passat dolorós.

Estàvem equivocats.

Si es trova vostè en l’àrea de València, no deixe de visitar el barri dels vells pescadors, El Cabanyal. Aquesta joia de la classe treballadora, d’estil art-nouveau –oficialment, “zona histórica protegida”– pot deixar d’existir en la seua forma actual d’ací a poc temps. Si els planificadors de l’Ajuntament s’ixen amb la seua, les excavadores continuaran perforant un gran forat al bell cor del barri per a ampliar una moderna avinguda des del centre de la ciutat al mar. Els residents han protestat a crits, i el més alt tribunal del país –el Tribunal Constitucional– ha ordenat aturar la demolició, però l’alcaldessa de València, Rita Barberá, ha insistit que continuarà endavant amb el projecte.

Nascut al segle 13, El Cabanyal ha acabat sent el terme comú per a denominar el que en realitat són tres barris que s’estenen al nord del port –El Canyamelar, El Cabanyal i El Cap de França– i deu el seu nom a les files de cabanes de pescadors amb sostre de palla, també conegudes com barraques, que s’aliniaven paral·leles a la platja. Encara avui es poden veure les restes d’algunes d’elles, amb les seues característiques teulades –antigament de palla– a dues aigües.

De The Guardian via Cabanyal.com