Inici > Cuba > La Generalitat Valenciana financia la “dissidència” cubana amb 36.000 eus

La Generalitat Valenciana financia la “dissidència” cubana amb 36.000 eus

4 Abril 2010

En la convocatòria de Projectes de Sensibilització de la Generalitat Valenciana (GVA) del 2010, la Fundació Hispano Cubana ha rebut la suma de 36.000 € per a desenvolupar el projecte titulat “Governabilitat per a la democràcia i el desenvolupament, dissidència i societat”. La Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, actualment dirigida pel conseller Blasco, porta alguns anys finançant projectes a aquesta fundació lligada al Partit Popular i a la Fundación Cubano Americana dels EUA, organització d’extrema dreta vinculada a les organitzacions terroristes de Miami que els darrers cinquanta anys han causat més de 2.000 morts i 3.000 ferits al poble de Cuba. El PP i la Fundación Cubano Americana tenen, des dels temps d’Aznar i Mas Canosa, una llarga trajectòria en comú d’agressions a Cuba i el seu model d’organització socio-econòmic.

Des de 1996 fins 2009 la GVA ha finançat amb un total de 550.032,44 €, distribuïts en 4 projectes durant aquests anys, titulats “Educació i Formació per a la societat Cuba 2001” (183.309,00 €, any 2000), “Conveni cofinançament de projectes d’educació i formació a Cuba “(156.263,00 €, any 2000), “Desenvolupament cívic: Cuba 2002-2003” (73.600 €, any 2002), “Promoció socio-cultural a Cuba 2008-2010” (136.860,00 €, any 2008). Aquests projectes han estat finançats fins ara des de les partides pressupostàries de Cooperació al Desenvolupament, amb arguments de dubtosa credibilitat en matèria de Cooperació. Aquests projectes han permès pagar periodistes i conferenciants, l’edició de revistes i webs, i l’enviament de diners a Cuba de forma indirecta. En aquesta convocatòria de l’any 2010, ja dins  la partida de Sensibilització, sembla més evident la seua intenció: donar suport a la “dissidència” amb 36.000 eus.

Davant d’aquesta decisió política del Partit Popular del País Valencià, s’hi revelen les línies de la cooperació valenciana i la seua utilització política contra Cuba. En primer lloc, finançar una fundació que treballa obertament per canviar el Govern i la Constitució cubanes, suposa una voluntat d’intervenir en assumptes interns d’un altre país. És a dir, el fet de finançar aquests projectes suposa reconéixer que s’està donant suport econòmic a persones i grups que conspiren contra un altre país, i que és delicte a tots els codis penals del món. Quan el govern cubà argumenta que els mal anomenats dissidents no són res més que mercenaris o agents pagats directa o indirectament des de l’exterior, el govern valencià hauria ser conscient i assumir que forma part d’aquesta estratègia desestabilitzadora contra Cuba.

En segon lloc, el fet de finançar aquest projecte suposa desconèixer el govern cubà, les seues lleis, el seu sistema social, i el seu sistema electoral i de participació ciutadana. Finançar projectes per a que cubans a l’interior o exterior de Cuba s’eduquen, es formen en la participació social, o desenvolupen activitats socio-culturals resulta ridícul quan a Cuba l’Educació, la cultura i la participació social són a l’ordre del dia i en uns nivells de països “enriquits”, tot i ser un país “empobrit” i bloquejat per més de cinc dècades. Dades de Nacions Unides així ho avalen, i nombrosos països llatinoamericans, africans i asiàtics ho reconeixen.

Per altra banda, la política de cooperació valenciana exclou Cuba com a país prioritzat a les seues línies d’actuació. Però de manera incoherent, El PP descriu Cuba com un país sumit en el subdesenvolupament causat pel sistema d’organització social i econòmic cubà, és a dir, el socialisme. Aquestes acusacions oculten la realitat de Cuba, una realitat reconeguda pels índexs de desenvolupament humà de Nacions Unides i per la consecució dels Objectius del Mil·lenni propis i aliens, contribuint amb milles de metges, mestres i altres tècnics a sortir del subdesenvolupament a més de 70 països.

Quin concepte de cooperació té el govern valencià que pretén formar futurs dirigents a l’exterior, disenyar canvis econòmics i polítics o induir a la rebelió a un altre país? O es pretén convèncer la societat valenciana de les maldats de la revolució cubana i les bondats del capitalisme espanyol? Creuen que el capitalisme dissenyat per a Cuba és el capitalisme europeu, o en canvi serrà el capitalisme d’Haití o d’Hondures amb previ procés democratitzador estil Michelleti? I per qui i per a qui, per a la població cubana o per satisfer els desitjos d’uns empresaris nostàlgics? El PP i el govern valencià no accepten que Cuba decideixi sobiranament el seu destí. Pot ser els records colonialistes i els interessos econòmics de grups de capital valencians i espanyols són els qui hi ha al darrere d’aquesta política agressiva contra Cuba.

Per últim, aquesta política no és gratuïta, i s’emmarca dins  la conxorxa mediàtica contra Cuba que en aquests mesos s’ha endurit intencionadament per  tal de condicionar la política europea sota la presidència espanyola (Moratinos havia manifestat la seva voluntat de diàleg amb Cuba i de revisar la política de la Unió Europea cap a Cuba, l’anomenada Posició Comuna, que imposa condicions al govern cubà per mantenir qualsevol tipus de relació).

És evident que el govern valencià, alineat amb l’extrema dreta, financia projectes  per tal de condicionar la política interna d’un altre país. Es tracta d’una eina més en l’agressió política i informativa contra Cuba. Amb aquest tipus d’actuacions, els poders econòmics i polítics cerquen generar estats d’opinió en la societat valenciana que després justifiquen les decisions polítiques del govern valencià contra el poble i el govern de Cuba. Des de la societat civil valenciana hem de denunciar aquestes pràctiques de cooperació que es fonamenten en una visió eurocentrista i injerencista, i que segueix veient Cuba com un país que se l’ha de tutelar. La Generalitat Valenciana deu de canviar la seua política de cooperació cap a Cuba, i desenvolupar projectes de cooperació basats en el respecte a la sobirania de Cuba i coordinats amb els agents cubans a l’illa, que per cert, asseguren al màxim la sostenibilitat i continuïtat dels projectes un cop finalitzat el finançament extern.

David Rodríguez
President de l’Associació Valenciana d’Amistat amb Cuba “José Martí”

D’Esquerra Anticapitalista

Categories:Cuba
%d bloggers like this: