Inici > Lluites > Alfonso Sastre il·legalitzat

Alfonso Sastre il·legalitzat

«Intencions», «analogies», «concomitàncies», tota la subtil obra del Dret, aixecada pacientment durant segles, sucumbeix entre aplaudiments a aquesta atmosfera primitiva i sacrificial de ferums fosques trameses, com la grip porcina, amb o sense voluntat, en una ona expansiva ininterrompuda.

És una història coneguda: en 1630, a Milà, un sospitós, denunciat per un honrat ciutadà, és detingut i torturat i, després de negar inicialment l’acusació, acaba per confessar el seu delicte. Sota tortura, denuncia també el seu barber, còmplice de l’atrocitat, i aquest alhora denuncia altres homes, posant al descobert tota una cadena de monstruosos malfactors que comença, o conclou, en un cavaller de nom Padilla, cap de la campanya de terror. Un cop condemnats i executats, sobre les ruïnes de la casa del barber es va alçar una columna admonitoria que recordava la infame acció dels reus i advertia eternament els malvats sobre les conseqüències de semblant abusos. Què havien fet? Se’ls considerava untoris, és a dir, “untadors” sinistres que havien propagat la pesta per la ciutat dipositant a les parets i en els objectes la substància contaminant que transmetia la malaltia. Només en 1778, sota l’empenta lluminosa de la Il·lustració, la columna va ser enderrocada, considerant l’època nova -la de Montesquieu, Verri i Beccaria- que la infàmia no residia en els condemnats sinó en els magistrats que els van jutjar i els ciutadans acovardits i ignorants que van ajudar a convertir la bogeria, la superstició i l’absolutisme en un procediment natural.

Aquesta història real de l’Antic Règim, recollida el 1840 per l’italià Alessandro Manzoni, és disortadament molt actual. Segons l’Advocacia General de l’Estat -és a dir, segons el govern del regne d’Espanya- Alfonso Sastre, el dramaturg viu més important del món, és un untore i el seu sol nom (mentre ell treballa en les seues obres de teatre tancat en la seva habitació) és capaç de contaminar tot el que limita amb ell, d’Hondarribia a Terra del Foc. Contaminat per les seues “connexions personals” del passat, la seua presència com a cap de llista a la candidatura d’Iniciativa Internacionalista és fins a tal punt contaminant que ha de ser immediatament privat dels seus drets ciutadans al costat dels seus companys de grup i amb els seus potencials votants. En aquest galop de tornada a la pre-modernitat, la lògica és ja -malauradament- coneguda: no és que presentar-se a unes eleccions europees sigui un delicte; no és que no se li permeti presentar-se per haver comès un delicte: és que la seua existència mateixa és delictiva. “Intencions”, “analogies”, “concomitàncies”, tota la subtil obra del Dret, aixecada pacientment durant segles, sucumbeix entre aplaudiments a aquesta atmosfera primitiva i sacrificial de ferums fosques trameses, com la grip porcina, amb o sense voluntat, en una ona expansiva ininterrompuda. Les nocions de malaltia i pecat -mortals totsdos- substitueixen la de delicte, prova, presumpció d’innocència, responsabilitat individual. De fins a quin punt “la defensa de la democràcia” -amb Savater i Rosa Díez al capdavant- s’ha lliscat ja en el món medieval, obscurantisme, prehistòric, del farmakón i la màgia negra dóna bona prova el fet que, si volgués, Alfonso Sastre no podria canviar d’opinió: és només el resultat de les seues “connexions personals” i el començament, al seu torn, de connexions potencialment tan àmplies que a partir del seu nom, en el deliri antijurídic de les analogies i les concomitàncies, es podria impugnar o il·legalitzar qualsevol llista en què hi hagués algun lector d'”Escuadra hacia la muerte”.

La conjectura que Batasuna anava a demanar el vot per a Inciativa Inernacionalista i la presència a les seues llistes d’un excandidat d’ANB, una força llavors legal però il ·legalitzada a posteriori, ha activat l’enèsima impugnació d’una força electoral que, amb gairebé tota seguretat, no podrà concórrer  proper 7 de juny a les eleccions europees. Al 1630 es feien les coses així, en 2009, en el regne d’Espanya, també. Al 1630, els processos oberts contra els untori formaven part de la lògica pre-il lustrada de l’Antic Règim; el 2009, els processos oberts contra els untori es volen fer passar per normalitat democràtica i de Dret. Gent intel·ligent, gent amb seny, gent honorable, respectada i influent, gent fora de tota sospita, gent rica i gent poderosa -com al Milà de la pesta- deurà, algun dia, retre comptes davant dels ciutadans per aquesta doble malifeta: la de restablir l’Antic Règim i la de fer-ho, a més, nomenant el dret i la Democràcia.

Així les coses, suggereixo-i ho faig seriosament -que Batasuna, font de totes les ferums, poderosíssima vareta d’encomanar infàmia, convoqui una roda de premsa i demani públicament el vot per al PP i/o per al PSOE. Quedaran tacats els dos principals partits? Es demanarà la seua il·legalització? Per descomptat que no, però d’aquesta manera al menys quedarà clar que, desencadenada fora del dret, aquesta lògica medieval és fins a tal punt medieval -i està tan fora del dret- que ni tan sols és lògica: és pur exercici de sobirania religiosa o, el que és el mateix, arbitrarietat paranoica d’un Sant Ofici en la seua lluita contra el Mal.

Perquè el què ja ha quedat clar, en qualsevol cas, és que l’obscurantisme, la manipulació, el menyspreu per les regles del joc i la injustícia són infinitament més contagiosos que la pesta i molt més, és clar, que la consciència de la democràcia i la llibertat.

Santiago Alba Rico, filòsof.

Del Gara

Categories:Lluites
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: