Inici > Lluites > Monsanto ja treballa per apoderar-se de les llabors de la dacsa poblana: Damián Huato

Monsanto ja treballa per apoderar-se de les llabors de la dacsa poblana: Damián Huato

Creadors del PCB, la Dioxina i l'Agent Taronja

Dels creadors del PCB, la Dioxina i l'Agent Taronja

El consorci Monsanto pot arribar a controlar la variabilitat de dacses criolles que existeix a Puebla i a la resta del país a través de la seua participació en el Projecte Mestre de Dacses Mexicanes, que es desenvolupa en l’entitat. Amb la creació del banc de germoplasma, que concentrarà les millors característiques dels grans criolls, la transnacional els podria patentar, adaptar-los a les llavors transgèniques i posar-los a la venda a tot el món.

Així ho va advertir Miguel Ángel Damián Huato, investigador de l’Institut de Ciències de la Universitat Autònoma de Puebla (UAP), qui va afegir que a Puebla sí que s’estan sembrant transgènics, d’una banda encoratjat pel propi govern així com per pagesos que roben llavor de camps agrícoles del nord del país o dels Estats Units, i que les sembren en els seus llocs d’origen a l’estat, sota la creença que obtindran els mateixos beneficis.

Va subratllar que apostar per aquest tipus de conreus amb modificació genètica com l’única manera de rescatar l’agro de Puebla és una de les “majors estupideses que es poden cometre”, degut a la gran quantitat de fertilitzants, pesticides i altres matèries primeres que requereixen per sobreviure i generar grans quantitats de producció, a diferència de les dacses criolles.

El que és un fet, va assegurar, és que serà inevitable la pèrdua de la biodiversitat del blat de moro a Puebla i a la resta de Mèxic, fet que facilitarà que la planta del gra tinga menor resistència a les plagues i, en conseqüència, hi haurà pèrdua de collites.

No obstant això, l’investigador va apostar al fracàs de la sembra de transgènics, com va passar amb la sembra de blat de moro híbrid, ja que a Puebla la sembra és de temporada i aquestes llavors no estan dissenyades per a aquest tipus de sembra, a més que els pagesos simplement no tenen diners per comprar les grans quantitats de fertilitzants i pesticides que requereixen, a causa de la seua precària situació.

Les patents de Monsanto, un perill

En una entrevista amb La Jornada de Oriente, el també especialista del Departament d’Agroecologia i Ambient de la Universitat Autònoma de Puebla va dir que el Projecte Mestre de Dacses Mexicanes es va posar en marxa el 18 d’abril de 2008, i hi participen la Confederació Nacional de Productors Agrícoles de Blat de moro de Mèxic (CNPAMM), que és filial de la priista Confederació Nacional Campesina, i el govern de Puebla.

La part tècnica del projecte és aportada per la Universitat Agrària Antonio Narro, de Saltillo, Coahuila, mentre que el finançament de 24 milions de pesos és lliurat pel consorci Monsanto en quantitats de 8 milions durant els tres anys que durarà el projecte. El govern local només aporta un milió de pesos.

Per Damián Huato, Monsanto fa servir una retòrica de preservació del blat de moro crioll, i per això pretén identificar les millors característiques dels centenars de diferents varietats de dacses criolles entre les 74 races existents a Mèxic, però en el fons té un altre tipus d’interès.

Va recordar que el negoci d’aquesta transnacional és la comercialització de gra a tot el món, i a Mèxic, més del 70 per cent de les vendes de llavors està monopolitzat per Monsanto.

En canvi, les llavors criolles de blat de moro s’adapten fàcilment a diferents tipus i condicions de sòl i clima, per exemple, poden sobreviure tant a nivell de la mar com als 4.000 metres d’alçada. Aquestes característiques li poden servir a la companyia per introduir-les als transgènics, però el gra genèticament modificat és patentat i cal pagar pel seu ús. “L’objectiu és controlar el banc de germoplasma que s’està construint; aquest és el veritable interès de la transnacional”, va assegurar l’investigador universitari.

Va lamentar que el govern de Puebla sempre ha cregut que portar tecnologia de l’exterior és l’única manera de desenvolupar al camp, però s’ha negat a vore la riquesa cultural dels agricultors locals, la qual no ha estat aprofitada.

Per això, basar l’agricultura local i nacional en la introducció de transgènics “és una de les pitjors estupideses que es poden fer”, ja que els materials híbrids i els transgènics són addictes als agroquímics; és a dir, no poden produir si no se’ls incorporen grans quantitats d’aigua, fertilitzants, pesticides, herbicides, insecticides i un llarg etcètera, productes que no poden comprar els agricultors per la pobresa extrema en què es troben.

A més, híbrids i transgènics són llavors que són incompetents en condicions de temporal, a diferència de les criolles, va dir.

Damián Huato va asseverar que l’avantatge que tenen els materials criolls és que la seua adaptació a les condicions locals data de fa 10.000 anys, aproximadament. El temps els ha fet resistents a poca precipitació pluvial, temperatures extremes i a altres condicions a les què no estan acostumats els genèticament modificats per l’home.

“Introduir transgènics a través de programes del govern va a fracassar igual que la introducció de materials híbrids, no només a Puebla, sinó a tot Mèxic. El pagès és un experimentador nat, li regalen una cosa i ho prova. Però al vore que no li resulta, ho deixa per sempre i torna a les seues llavors criolles, que són les que li han donat resultat sempre”, va subratllar.

Va sostenir que el Projecte Mestre de Dacses Mexicanes ha de continuar, però va alertar que és un perill la participació de Monsanto: l’estat estaria ficat en un problema greu si la transnacional decideix patentar els resultats obtinguts.

En aquest sentit, va criticar que per una part no hi haja recursos per a la investigació agrícola en els centres universitaris i tecnològics, i per un altre que siguen els propis pagesos els qui estiguen interessats en conservar les seues llavors en el banc de germoplasma. “I en mig tenim a una empresa que vol aprofitar-se de la situació”.

Va afirmar que a rosegadors, el blat de moro Monsanto 810 ha causat danys en ronyons, fetge i sistema sanguini; es desconeixen les conseqüències del consum d’aquest gra en humans.

“Del que sí que estem segurs és que hi haurà una pèrdua de la biodiversitat del blat de moro per la contaminació amb transgènics; a milers d’anys d’haver estat creat, segurament això significarà que perda les seues característiques originals. Cap a això ens dirigim, és un fet i està comprovat: el blat de moro és una planta que es pol·linitza lliurement a través del vent o dels insectes, i sembrar una llavor transgènica, que a més ja està autoritzat, va a causar una contaminació genètica “.

De La Jornada de Oriente

Categories:Lluites
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: