Ui, no sé pas com ho faré (fragments)

Enric Casasses

no ens “caldria” llei ni senyor)
per controlar-nos el cervell
els amos s’han fet un castell
emmurallat, s’han fet les lleis,
s’han organitzat -com uns reis
el món de la presó i la multa
(per menjar tranquils ells): resulta
que a més d’haver-nos definit
(sense saber com som de nit
ni de dia) i a més d’haver-nos
jutjat, a més poden voler-nos
ventar coces, bé prou que ho fan.

És per això que estem tots tan
ben amagats a dins del cap
nostre, pobre cap que no sap
exactament res de què va,
mentre el món, que no sap què es fa,
vol que treballem, que ens salvem,
que ens apuntem a algun harem
a algun ramat, que fem alguna
cosa, que conquistem la lluna
d’alguna manera: doncs bé,
com que encar no sé què faré
m’entretindré somiant truites
i des d’aquí baix, sense cuites
ni pressa ni pujar-hi mai
et miraré, rodó desmai
de l’espai, per tu va aquest vers
lluna, [pecat d’un univers
que és massa amic meu] perquè balles

el ball del fènix, de les falles