Inici > Decreixement, Lluites > Enric Duran, raons per expropiar a la banca

Enric Duran, raons per expropiar a la banca

Més enllà de l’anècdota rocambolesca o de qualsevol lectura sensacionalista, l’acció duta a terme per Enric Duran, aconseguint crèdit de 39 entitats bancàries valent-se dels forats del propi sistema financer, no només posa en evidència la vulnerabilitat d’aquest sistema sinó que denuncia de manera contundent la falsa naturalesa dels diners creats per la banca a partir de l’especulació creditícia. Tot això s’explica sense intermediaris a Abolim la banca, un llibre o­n el protagonista ens parla del sentit de la seva acció contra els fonaments del capitalisme.

“Davant d’un govern que empresona la gent injustament, el millor lloc per una persona justa també és la presó”, amb aquestes paraules d’Henry Thoreau s’inicia el capítol Diari d’una expropiació planificada en el qual Enric Duran (Vilanova i la Geltrú, 1976) narra amb fina ironia i tot luxe de detalls la manera com va arribar a reunir prop de mig milió d’euros en crèdits partint del no-res per a transformar-los després en recursos que ajuden a finançar projectes socials alternatius.

No hi ha dubte que, a més d’entaular una intel·ligent partida d’escacs amb el sistema essent coneixedor de totes les seves jugades, portar a terme una acció així comportava assumir per endavant el significat de les paraules de Thoreau i, per descomptat, això és el que ha fet Enric Duran amb total enteresa. I és que, el seu propòsit de “insubmissió bancària” no només s’emmarca en la tradició de desobediència civil predicada pel pensador nord-americà, sinó que s’inscriu per dret propi dins la tradició sociohistórica investigada el 1969 per Eric Hobsbawm en un dels seus treballs més celebrat: Bandits.

En aquest llibre, l’historiador va perfilar la figura del “bandoler social”: un arquetip que al llarg del temps es repeteix de forma mítica en totes les cultures. O­n millor es rastreja la continuïtat d’aquesta tradició a l’època contemporània és en “l’expropiació anarquista”. No en va, Enric Duran es refereix a ella en el seu llibre i, especialment, a Lucio Urtubia com una de les seves principals fonts de motivació.

Que aquesta tradició segueix viva no només es demostra, doncs, amb la sobtada irrupció de l’acció de Duran en plena crisi financera, sinó que també es demostra en el sucós debat que ha generat i, sobretot, en les nombroses mostres de simpatia i complicitat que ha despertat entre la població.


L’activisme com a escola

No obstant això, el llibre d’Enric Duran no es pot agafar com una lectura acadèmica o merament sociològica. El seu testimoni és un revulsiu que no pot deixar ningú indiferent. L’autor ha renunciat als seus drets personals i ha remarcat al seu contracte editorial que un 10% del preu de venda ha d’anar destinat al Col·lectiu Crisi per dur a terme noves accions. De fet, bona part del llibre està destinat a narrar la gènesi d’aquest col·lectiu i els seus propòsits a partir d’accions com les publicacions massives Crisi i Podem viure sense capitalisme, ambdues finançades amb les expropiacions als bancs.

El que també queda reflectit al llibre és el compromís social i la trajectòria activista i autodidacta d’Enric Duran des que, fa més d’un dècada, s’inicià en els moviments de resistència a la globalització. Aquesta va ser l’escola que el va conduir a intentar comprendre les dificultats de les lluites socials en un món cada vegada més complex i canviant, i a la necessitat d’enginyar noves estratègies de lluita servint-se magistralment de mitjans com Internet. El llibre, en definitiva, és el testimoni d’una persona incansable que, per sobre de tot, fa el que creu i creu en el que fa. I això és el que val.

Alfonso López Rojo

Ressenya publicada en el setmanari Directa, núm. 133, abril de 2009, pág.24.

Enric Duran: Abolim la banca. Testimoni d’un activista que ha desafiat el poder. Ed. Ara Llibres, Badalona, 2009, 213 págs

De Kaos

Categories:Decreixement, Lluites
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: