Inici > Lluites > Una nova herejia en el pensament llibertari (o no tan nova…)

Una nova herejia en el pensament llibertari (o no tan nova…)

Des de Madrid, on fa molt poc ens hem posat en contacte unxs herètics de l’anarquisme tradicional, voliem aportar la nostra visió sobre la consideració de tota reivindicació nacional com un pensament interclassista, autoritari i/o burgès.

Dins del moviment llibertari i/o autònom de Madrid hi ha una varietat de tendències i una riquesa realment interessant. Potser nosaltres no siguem qui advoquem per continuar la lluita en els centres de treball a la manera de l’anarcosindicalisme a l’ús; la nostra posició es troba realment propera a l’anarquisme autònom, al pensament llibertari que es mou en centres socials okupats, que no té una pretensió clara i immediata d’una articulació nacional i molt menys estatal.

Amb això volem dir, que les organitzacions, el pensament, l’acció, les formes d’acció no són elements estàtics; són elements en permanent canvi i debat.

A l’hora de trobar-nos, veiem una sensibilitat comuna: La preocupació per la nostra terra, per les nostres arrels, per la pèrdua de la nostra consciència col·lectiva castellana. Aquest és un element nou sens dubte; persones llibertàries que es preocupen pel tema cultural, per identitats col·lectives territorials, i que no es queden en frases típiques com “el nacionalisme només és feixisme”, o” el meu país és on pose els meus peus”, “sóc un ciutadà del món”, ” sóc internacionalista (però no sé de quina nació sóc, apuntem nosaltres)”.

Ens neguem a acceptar que les llibertaries per definició no es plantegen la defensa de la seua terra, que rebutgen les reivindicacions independentistes amb l’escusa que l’únic que anhelen és la construcció d’un nou estat, i que s’accepte acríticament la identitat espanyola sabent, que unitats més petites, incloses per la força constitucional, no tenen aquesta identitat, ni voluntat de pertànyer a Espanya.

“Espanya, sense els PPCC, sense el País Basc, fins i tot sense Portugal ja no seria Espanya”; ens neguem a quedar-nos amb aquest tòpic, i més quan vam tenir una història comuna, els castellanxs, i antecedents històrics de poble combatiu (si us plau, mai no confongueu el poble senzill castellà, que no pot ser opressor, ja que no té mecanismes per això), encara que els nostres governants ara i en el passat, aixequessen la bandera de la seua gran Castella Imperial (allò que ara s’anomena Espanya). Sortosament les seues ànsies imperials, i els seus aliats d’altres nacions, es van posar d’acord per canviar el nom, i no tenir la responsabilitat de totes les barrabassades que es van cometre a l’Amèrica del Sud (la responsabilitat d’això, mai no la té el poble, excepte per deixar fer els seus governants; almenys no se li hauria d’atribuir una responsabilitat directa, com alguna vegada hem hagut d’aguantar de boca d’interclassistes d’altres pobles, presumptament independentistes d’esquerres).

Probablement, hi haja gent que puga pensar, a sant de què ve això; d’altres esperem que hagen vist alguna alternativa a l’hora de replantejar-se perquè no s’estima la seua terra, i malgrat això, flipa amb allò què fan en altres pobles (basquitis, catalanitis, irlanditis, palestinitis), i no mou un dit, ni se solidaritza mai de la vida, per la gent explotada de Tierra de Pinares, de la Manxa, o dels barris obrers de Madrid. Per què està tan estès el pensament de què no pots tenir estima a Castella perquè és una nació opressora? Això sí que és un pensament interclassista, que ve sovint de mans d’anarcos i marxistes leninistes que en teoria no haurien de pensar així …

Un món sense varietat, uniformat culturalment és l’objectiu principal del capitalisme: consumisme, individualisme, competitivitat, són els seus trets de cultura. Els llibertaris i autónoms del món, a banda de lluitar per la destrucció dels estats (ai, quanta feina ens queda!), no hauríem d’oblidar de combatre la uniformitat i alienació cultural, la destrucció del nostre medi, les relacions asimètriques de gènere i sexe. És una part més cap a la independència total i l’autonomia sense límits (parafrasejant el col.lectiu Ikària dels PP.CC., ja desaparegut).

El debat continua

Ni déu, ni patró, ni estat: Castella Lliure!

Móstoles, Vallecas i Alcorcón, 15 d’octubre de 2008.

De La Haine

Categories:Lluites
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: