Inici > Lluites > La invasió de Gaza

La invasió de Gaza

“Operació Plom Fos”. Part d’una agenda militar i d’intel·ligència israeliana més àmplia

Michel Chossudovsky

Els bombardejos aeris i l’actual invasió de Gaza per forces terrestres d’Israel han de ser analitzats en un context històric. L'”Operació Plom Fos” és una empresa curosament planificada, que forma part d’una agenda militar i d’intel·ligència més àmplia formulada per primer cop el 2001:

“Fonts de l’establishment de la defensa van dir que el Ministre de Defensa Ehud Barak va instruir a les Forces de Defensa d’Israel (exèrcit israelià) que es prepararan per a l’operació fa més de sis mesos, quan Israel començava a negociar un acord d’alto-el-foc amb Hamàs”.
(Barak Ravid, Operation” Cast Lead “: Israeli Air Force strike followed months of planning, Haaretz, 27 de desembre de 2008)

Israel va trencar la treva el dia de les eleccions presidencials dels EUA, 4 de novembre:

“Israel va utilitzar aquesta distracció per trencar l’alto-el-foc amb Hamàs bombardejant la franja de Gaza. Israel va afirmar que aquesta violació de l’alto-el-foc va tenir lloc per impedir que Hamàs excavés túnels cap a territori israelià. “

“Just al dia següent, Israel va començar un aterridor setge sobre Gaza, tallant els subministraments d’aliments, carburant, medicines i altres necessitats, en un intent de “sotmetre” els palestins mentre, al mateix temps, emprenia incursions armades.

“Com a resposta, Hamàs i altres a Gaza van tornar a recórrer al llençament de toscos coets casolans, generalment erràtics, cap a Israel. Durant els darrers set anys, aquests coets han estat responsables de la mort de 17 israelians. Durant el mateix període, els atacs de guerra llampec israelians han mort milers de palestins, provocant protestes a tot el món, però que van caure en oïdes sordes a l’ONU”.
(Shamus Cooke, The Massacre in Palestine and the Threat of a Wider War, Global Research, desembre de 2008)

Desastre humanitari planificat

El 8 de desembre, el Secretari Adjunt d’Estat d’EUA, John Negroponte, va ser a Tel Aviv per discutir amb els seus contactes israelians, inclòs Meir Dagan, director del Mossad.

L'”Operació Plom Fos” va començar dos dies després de Nadal. Anava combinada amb una campanya internacional de Relacions Públiques curosament preparada sota els auspicis del Ministeri d’Exteriors d’Israel.

Els objectius militars de Hamàs no són la finalitat principal. L'”Operació Plom Fos” té el propòsit, totalment deliberat, de provocar víctimes civils.

Allò que afrontem és un “desastre humanitari planificat” a Gaza.

L’objectiu d’aquest pla a termini més llarg, tal com ha estat formulat pels responsables polítics israelians és l’expulsió dels palestins de les terres palestines:

“Terroritzar la població civil, assegurant la màxima destrucció de propietats i recursos culturals … La vida diària dels palestins ha d’arribar a ser insuportable: Cal arraconar-los en ciutats i pobles, impedir que exerceixin una vida econòmica normal, separar-los dels llocs de treball , escoles i hospitals. Això encoratjarà l’emigració i debilitarà la resistència a futures expulsions. ”
(Ur Shlonsky, citat per Ghali Hassan, Gaza: The World’s Largest Prison, Global Research, 2005)

“Operació Venjança Justificada”

S’ha arribat a un punt decisiu. L'”Operació Plom Fos” forma part de l’operació més àmplia, militar i d’intel·ligència iniciada al començament del govern d’Ariel Sharon el 2001. Sota l'”Operació Venjança Justificada” de Sharon els avions de guerra F-16 van ser utilitzats inicialment per bombardejar ciutats palestines.

L'”Operació Venjança Justificada” va estar presentada al juliol de 2001 al govern israelià d’Ariel Sharon pel cap d’estat major de l’exèrcit israelià Shaul Mofaz, amb el títol “La destrucció de l’Autoritat Palestina i el desarmament de totes les forces armades.”

“Un pla de contingència, amb el nom de codi “Operació Venjança Justificada”, va ser elaborat el juny passat (2001) per tornar a ocupar tota Cisjordània i possiblement la Franja de Gaza amb un cost probable de centenars de baixes israelianes.”
(Washington Times, 19 de març de 2002).

Segons Jane’s’ Foreign Report (12 de juliol de 2001) l’exèrcit israelià sota Sharon havia actualitzat els seus plans per a un “atac generalitzat per tal d’aixafar l’Autoritat Palestina, expulsar el líder Iàssir Arafat i matar o aturar el seu exèrcit.”

“Justificació del vessament de sang”

La “justificació del vessament de sang” era un component essencial de l’agenda militar i d’intel·ligència. La matança de civils palestins es justificava per “motius humanitaris”. Les operacions militars israelianes van ser cronometrades curosament per que coincidissin amb atacs suïcides:

L’atac serà llençat, a discreció del govern, després d’un gran atac suïcida a Israel, causant moltes morts i ferides, citant el vessament de sang com a justificació.
(Tanya Reinhart, “Evil Unleashed, Israel’s move to destroy the Palestinian Authority is a calculated pla, long in the making,” [Malament desencadenat: l’acció d’Israel per destruir l’Autoritat Palestina és un pla calculat, preparat fa temps], Global Research , desembre de 2001)

El Pla Dagan

També es van referir a l'”Operació Venjança Justificada” com “Pla Dagan”, anomenat així pel general retirat Meir Dagan, que dirigeix actualment el Mossad, l’agència d’intel·ligència d’Israel.

El general de la reserva Meir Dagan fou assessor nacional de seguretat de Sharon durant la campanya electoral de 2000. El pla va ser aparentment preparat abans de l’elecció de Sharon com a primer ministre al febrer de 2001. “Segons Alex Fishman a Yediot Aharonot, el Pla Dagan consistia en la destrucció de l’Autoritat Palestina i que deixar fora del joc a Iàssir Arafat.”
(Ellis Shulman, “Operation justified Vengeance: a Secret Plan to Destroy the Palestinian Authority”, març de 2001)

“Com informà Foreign Report (Jane) i va revelar localment Ma’ariv, el pla d’invasió d’Israel -suposadament anomenat Venjança Justificada- seria llençat immediatament després del proper atemptat suïcida amb moltes víctimes, duraria prop d’un mes i s’espera que resulti en la mort de centenars d’israelians i milers de palestins.

El “Pla Dagan” preveia l’anomenada “cantonalització” dels territoris palestins que separaría totalment Cisjordània de Gaza, amb “governs” separats en cadascun dels territoris. Segons aquest guió, previst ja en 2001, Israel:

“Negociaría separadament amb forces palestines dominants en cada territori -forces palestines responsables de la seguretat, la intel·ligència, i fins i tot pel Tanzim (Fatah)”. El pla s’assembla per tant i de molt a prop a la idea de “cantonalització” de territoris palestins, propugnat per diversos ministres.
(Sylvain Cypel, The infamous ‘Dagan Plan’ Sharon’s plan for getting rid of Arafat, Le Monde, 17 de desembre de 2001)

El Pla Dagan va establir continuïtat en l’agenda militar i d’intel ligència. Després de les eleccions de 2000, Meir Dagan va obtenir un paper crucial. “Es va convertir en l’intermediari de Sharon en temes de seguretat amb els enviats especials del president Bush, Zinni i Mitchell. “Tot seguit va estar nomenat director del Mossad pel primer ministre Ariel Sharon l’agost de 2002. En el període post-Sharon, va seguir sent cap del Mossad. Va ser reconfirmat en la seva posició com a Director d’Intel·ligència Israeliana pel primer ministre Ehud Olmert el juny de 2008.

Meir Dagan, en coordinació amb els seus homòlegs nord-americans, ha estat a càrrec de diverses operacions d’intel·ligència militar. Paga la pena d’assenyalar que com a jove coronel Meir Dagan havia treballat estretament amb el ministre de defensa Ariel Sharon en els atacs contra assentaments palestins a Beirut el 1982. Les incursions de 2008 i 2009 a Gaza, tenen en molts aspectes una estranya semblança amb l’operació militar de 1982.

És important considerar una sèrie d’esdeveniments crucials que van conduir a les masacres a Gaza sota la “Operació Plom Fos:”

1. L’assassinat el novembre de 2004 de Iàssir Arafat. Aquest assassinat havia estat planificat des de 1996 sota l'”Operació Camps d’Espines”. Segons un document d’octubre de 2000 “preparat pels serveis de seguretat, per encàrrec del primer ministre d’aleshores, Ehud Barak, va assenyalar que Arafat, la persona, és una greu amenaça per a la seguretat de l’Estat (d’Israel) i el dany que resultarà de la seua desaparició serà menor que el dany causat per la seua existència”.
(Tanya Reinhart, Evil Unleashed, Israel’s move to destroy the Palestinian Authority is a calculated pla, long in the making, Global Research, desembre de 2001. Detalls del document van ser publicats en Ma’ariv, el 6 de juliol de 2001.).

L’assassinat d’Arafat va ser ordenat el 2003 pel gabinet israelià. Va ser aprovat per EUA que va vetar una Resolució de Seguretat de Nacions Unides condemnant la decisió del gabinet israelià el 2003. Com a reacció a creixents atacs palestins, l’agost de 2003, el ministre israelià de defensa, Shaul Mofaz, va declarar la “guerra en tots els fronts” contra els militants que va jurar estaven “marcats per la mort.”

“A mitjans de setembre, el govern d’Israel va aprovar una llei per alliberar-se d’Arafat. El gabinet d’Israel per a assumptes de seguretat política la va declarar “una decisió per remoure a Arafat com a obstacle per a la pau”. Mofaz va amenaçar: “escollirem el camí adequat i el moment adequat per matar Arafat.” El ministre palestí Saeb Erekat va dir a CNN que pensava que Arafat era el proper objectiu. CNN va preguntar al portaveu de Sharon, Ra’anan Gissan, si el vot significava l’expulsió d’Arafat. Gissan va aclarir: “No significa això. El gabinet ha resolt avui el bellugament d’aquest obstacle. El moment, el mètode, la manera com això tindrà lloc seran decidits separadament, i els serveis de seguretat analitzaran la situació i recomanaran l’acció adient”.
(Vegeu Trish Shuh, Road Map for a Decease Pla, http://www.mehrnews. com 9 de novembre de 2005)

L’assassinat d’Arafat formava part del Pla Dagan de 2001. És molt probable que haja estat realitzat pels serveis d’intel·ligència israelians. Tenia el propòsit de destruir l’Autoritat Palestina, fomentar divisions dins d’Al-Fatah així com entre Al-Fatah i Hamàs. Mahmud Abbas va ser instal·lat com a líder d’Al-Fatah, amb l’aprovació d’Israel.

2. L’aixecament, per ordre del primer ministre Ariel Sharon el 2005, de tots els assentaments jueus a Gaza. Una població jueva de més de 7.000 persones va ser canviada de lloc.

“És la meva intenció (Sharon) realitzar una evacuació -perdó, una reubicació- d’assentaments que ens causen problemes i de llocs que en tot cas conservarem en un acord final, com els assentaments de Gaza … Estic treballant sobre la base de la pressuposició de que en el futur no hi haurà jueus a Gaza “, va dir Sharon.
(CBC, març de 2004).

El tema dels assentaments a Gaza va ser presentat com a part del “full de ruta per la pau” de Washington. Celebrat pels palestins com una “victòria”, aquesta mesura no anava dirigida contra els colons jueus. Tot el contrari: Formava part de l’operació clandestina general, que consistia en convertir Gaza en un camp de concentració. Mentre els colons jueus visquessin dins de Gaza, no es podia aconseguir l’objectiu de mantenir un gran territori com a presó bloquejada. La implementació de la “Operació plom fos” exigia que “no hi haja jueus a Gaza.”

3. La construcció de l’infame mur de l’Apartheid va estar decidida a començaments del govern de Sharon.

4. La propera fase va estar la victòria electoral de Hamàs el gener de 2006. Sense Arafat, els arquitectes de la intel·ligència militar israelians sabien que Al-Fatah sota Mahmud Abbas perdria les eleccions. Formava part del guió, que havia estat previst i analitzat molt abans.

Amb Hamàs a càrrec de l’Autoritat Palestina, amb el pretext que Hamàs és una organització terrorista, Israel realitzaria el procés de “cantonalització” tal com va estar formulat en el Pla Dagan. Al-Fatah sota Mahmud Abbas seguiria formalment a càrrec de Cisjordània. El govern de Hamàs, degudament elegit, seria limitat a la Franja de Gaza.

Atac per terra

El 3 de gener, tancs i infanteria israelians van penetrar a Gaza en una ofensiva terrestre total:

“L’operació per terra va ser precedida per diverses hores d’intens foc d’artilleria nocturn, incendiant objectius amb flames que van esclatar en el cel de nit. El foc de metralladora ressonava mentre brillants bales traçadores trencaven la foscor i l’esclat de centenars d’obusos provocava flamarades.
(AP, 3 de gener de 2009).

Fonts israelianes han assenyalat que serà una operació militar prolongada. “No serà fàcil i no serà breu”, va dir el ministre de defensa Ehud Barak en una locució per televisió.

Israel no tracta d’obligar a Hamàs “a cooperar.” El que encarem és la implementació del “Pla Dagan” com fou inicialment formulat en 2001, que requeria:

Una invasió de territori controlat per palestins per uns 30.000 soldats israelians, amb la missió clarament definida de destruir l’estructura de la direcció palestina i de recol·lectar armes actualment en poder de les diverses forces palestines, i d’expulsar o matar el seu dirigent militar.
(Ellis Shulman, op. Cit.)

La qüestió més àmplia és si Israel, en consulta amb Washington, vol provocar una guerra més àmplia.

Una expulsió podria ocórrer en alguna etapa posterior de la invasió per terra, si els israelians obrís les fronteres de Gaza per permetre un èxode de la població. Ariel Sharon es va referir a l’expulsió com “una solució a l’estil de 1948”. Per Sharon “només cal trobar un altre Estat per als palestins. ‘Jordània és Palestina’ -va ser la frase encunyada per Sharon-“.
(Tanya Reinhart, op. Cit.)

© Copyright Michel Chossudovsky, Global Research, 2009

http://www.globalresearch.ca/PrintArticle.php?articleId=11606

Extret de corrent altern

Categories:Lluites
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: