Inici > Lluites > La Guernica de Palestina

La Guernica de Palestina

Mustafa Barghouti.

La campanya israeliana de “mort des del cel” va començar al voltant de les 11 del matí del dissabte i segueix quan escric aquestes paraules.

El dia més sagnant a Palestina des de la guerra de 1967 és lluny d’acabar si fem cas a la promesa d’Israel que açò és “només el principi” de la seua campanya de terror estatal. Aproximadament 400 persones han estat assassinades fins a ara, però el nombre de morts segueix elevant-se en un dramàtic ritme quan més cossos mutilats són extrets de sota els enderrocs, víctimes anteriors sucumbeixen a les seues ferides, i es creen noves víctimes per moments.

El que està ocorrent no és ni més ni menys que un crim de guerra, i encara així la màquina de relacions públiques israeliana funciona a ple rendiment, produint mentides en sèrie per moments. De totes totes és hora d’exposar els mites que ells han creat:

- Israel va afirmar haver acabat l’ocupació de la Franja de Gaza el 2005. Si bé Israel va abandonar de debò els seus assentaments en la diminuta Franja costanera, no va acabar de  cap manera l’ocupació. Va romandre en el control de les fronteres de la Franja de Gaza, l’espai aeri i les vies fluvials, i ha realitzat incursions freqüents i assassinats “selectius” des de la seua “retirada”.

A més, des de 2006 Israel ha imposat un setge minuciós a la Franja. Durant més de dos anys, els habitants de Gaza han viscut a tocar de la fam i sense les més bàsiques necessitats de la vida humana, com la cuina o la calefacció, i medicacions bàsiques. Aquest setge ja ha causat una catàstrofe humanitària que només ha estat exacerbada per l’augment dramàtic de l’agressió militar israeliana.

- Israel demanda que Hamàs va violar l’alto-el-foc i el va abandonar unilateralment. Hamàs de debò va respectar la seua part de l’alto-el-foc, excepte en aquelles ocasions del principi, quan Israel va realitzar ofensives majors a Cisjordània. En els dos mesos passats, l’alt0-el-foc es va trencar quan els israelians van matar a diversos palestins i el resultat va ser la resposta de Hamàs. En altres paraules, Hamàs no ha realitzat un atac que no haja estat provocat, al llarg del període d’alto-el-foc.

Israel, no obstant això, no va complir amb cap de les seues obligacions de finalitzar el setge i permetre que la vital ajuda humanitària continués a la Franja de Gaza. Més aviat, del terme mitjà de 450 camions per dia que es permetia creuar la frontera, en els millors dies, únicament s’han permès 80, romanent la frontera hermèticament segellada el 70 per cent del temps. Al llarg del suposat “alto-el-foc” els habitants de Gaza s’han vist obligats a viure com animals, amb 262 moribunds a causa de la inaccessibilitat d’assistència mèdica apropiada.

Ara, després de centenars de morts que segueixen augmentant, és Israel la què rebutja de reprendre converses sobre un alto-el-foc. Ells no tenen intenció d’assegurar la pau, com afirmen; cada vegada és més clar que cerquen el canvi de règim, independentment del cost.

- Israel afirma perseguir la pau ” amb palestins pacífics”. Abans de la matança en curs a la Franja Gaza, i al llarg de la totalitat del procés de pau d’Annàpolis, Israel ha continuat i fins i tot intensificat la seua ocupació de Cisjordània. En 2008, els assentaments es van multiplicar per 38; 4.950 palestins més van ser detinguts (sobretot a Cisjordània), i el nombre de punts de control va passar de 521 a 699.

A més, des de l’inici de les negociacions de pau, Israel ha matat a 546 palestins, entre ells 76 xiquets. Aquestes estadístiques esgarrifoses s’eleven dramàticament ara, però les transgressions anteriors israelianes no haurien de ser oblidades enmig d’aquest horror més recent.

Aquesta setmana Israel va disparar i matar un pacífic jove manifestant, en el poble de Nihlin, a Cisjordània i n’ha ferit a més d’una dotzena. És segur que seguiran emprant fatalment la força en manifestacions no violentes i esperem, per tant, un nombre de morts important a Cisjordània. Si Israel  persegueix la pau “amb palestins bons”,  de qui estan parlant?

- Israel actua en autodefensa. És difícil d’alegar l’autodefensa en una confrontació que ells mateixos han provocat, però ho fan de totes maneres. L’autodefensa és com a reacció, mentre les accions d’Israel durant els darrers dies han estat clarament premeditades. No només la premsa israeliana extensament relata que la campanya de relacions públiques en curs va ser empresa per Israel per tal de preparar l’opinió pública israeliana i internacional per a l’atac, sinó que asseguren que Israel també ha intentat convèncer els palestins que no es produiria un atac, obrint breument els passos fronterers i anunciant futures reunions sobre el tema. Ho van fer així per assegurar que les víctimes serien maximitzades i que els ciutadans de la Franja de Gaza no estarien preparats per a la seua matança imminent.

És també enganyós alegar l’autodefensa en un conflicte amb una asimetria de poder tan aixafadora. Israel és la força militar més gran a la regió, i la cinquena més gran al món. A més, són la quarta potència més gran exportadora d’armes i tenen un complex militar industrial que rivalitza amb el dels EUA. En altres paraules, Israel ha tingut sempre un monopoli complet sobre l’ús de la força, i gairebé igual que la seua superpotència aliada. Israel usa la guerra com un aparador publicitari dels seus nombrosos instruments de mort.

- Israel afirma haver copejat únicament objectius militars. Fins i tot mentre, imatge rere imatge, de dones i xiquets morts i mutilats es veuen a través de les nostres televisions, Israel afirma descaradament que les seues municions van copejar expertament instal·lacions militars únicament. Sabem que açò és fals, ja que molts altres llocs civils han estat copejats per atacs aeris, incloent un hospital i una mesquita. A l’àrea més densament poblada del planeta, s’han llançat tones i tones d’explosius. Les primeres estimacions dels ferits són de milers. Israel afirmarà que aquests són simplement “danys col·laterals” o morts accidentals. La mera ridiculesa i inhumanitat de l’afirmació hauria de fer emmalaltir la comunitat internacional.

Els objectius del cop, a la policia i no militants de Hamàs, ens donen alguna pista quant a la intenció equivocada d’Israel. Ells esperen crear el desordre a la Franja enderrocant el pilar d’ordre públic.

- Israel afirma que els palestins són la font de violència. Permeti-se’ns d’estar clars i inequívocs. L’ocupació de Palestina des de la guerra de 1967 ha estat, i encara ho és, l’arrel de la violència entre israelianes i palestins. La violència pot acabar amb el final de l’ocupació i la concessió als palestins dels drets humans i nacionals. Hamàs no controla Cisjordània i nosaltres encara romanem ocupats, els nostres drets violats i els nostres xiquets assassinats. Amb aquests mites compresos, permeti-se’ns de reflexionar sobre els veritables motius que hi ha darrere d’aquests atacs aeris; allò que trobem pot ser és encara més repugnant que l’acte en si mateix.

Els líders d’Israel mantenen rodes de premsa, vestits de negre, amb mànigues enrotllades. “És hora de lluitar”, diuen, ” però açò no serà fàcil”.

Per demostrar justament què dur és açò, Livni, Olmert i Barak, fins i tot no van dur maquillatge a la roda de premsa, i Barak ha acabat la seua campanya presidencial per centrar-se en la campanya de Franja de Gaza. Quins herois… quins líders.

Nosaltres sabem la veritat: la suspensió de la campanya electoral és exactament açò: la campanya electoral. Igual que la suspensió de John McCain de la seua campanya presidencial per tornar a Washington per “tractar” la crisi financera; aquest acte és poc més que un truc publicitari.

Els candidats han d’aparèixer “bastant durs per liderar”, i no hi ha aparentment cap manera millor de fer açò que el bany de sang palestina.

“Mire’m”, va dir Livni amb el seu vestit negre i el pèl descurat, “sóc una guerrera. Sóc bastant forta per prémer el gallet. Vostè no sent més confiança en votar-me, ara que vostè sap que sóc tan despietada com en Bibi Netanyahu?”

No sé què és més inquietant, ella i Barak, o el districte electoral que intenten satisfer.

AL final, açò no millorarà de manera alguna la seguretat de l’israelià mitjà; de fet poden esperar empitjorar en els dies que vénen ja que la massacre podria, presumiblement, provocar una generació nova d’atacs suïcides.

Açò tampoc li restarà força a Hamàs, ni farà que els tres bojos Barak, Livni i Olmert, semblen “durs”. La seua equivocada aventura política probablement esclatarà en les seues cares com va fer la brutalment similar invasió de 2006 de Líban.

Per acabar hi ha una altra raó -més enllà de la política interna d’Israel- per la qual s’ha permès que aquest atac es faci: la complicitat i el silenci de la comunitat internacional.

Israel no pot, i no actua, contra la voluntat dels seus aliats econòmics a Europa o els seus aliats militars als EUA. Israel pot estar prement el gallet i posar fi a centenars, potser fins a milers, de vides aquesta setmana, però és l’apatia del món i la inhumana tolerància del palestí, la què permet que açò ocórrega.

“el mal només existeix perquè el bé roman silenciós “

*Mustafa Barghouti. És el Secretari General de la Iniciativa Nacional Palestina. Metge. Viu a Cisjordània

Font: -Setmanari Egipci Al Ahram-

Extret de Palestina Lliure

Categories:Lluites
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: