Inici > Lluites > L'ocupació israeliana de Palestina, i el terrorisme

L'ocupació israeliana de Palestina, i el terrorisme

mapa-palestina-israel

sang

Terrorisme:

L’ús del terme “terrorisme” per part del poder forma part d’una batalla dialèctica amb finalitats ideològiques que no s’ajusta a criteris racionals i objetius.

Segons el Diccionari, terrorisme és:

1. Dominació pel terror.

2. Successió d’actes de violència executats per infondre terror.

3. Actuació criminal de bandes organitzades, que, reiteradament i habitual de manera indiscriminada, pretén crear alarma social amb finalitats polítiques.

Segons el diccionari el “terrorisme” es definiria per la seva finalitat de causar terror, definició avalada per la pròpia arrel de la paraula.

Tanmateix, l’ús de la definició terrorista aplicat a diferents situacions reals per part dels poders polítics i mediàtics, i per tant en el patrimoni popular, denota una clara desviació semàntica.

Nombrosos exemples il·lustren l’ús desproporcionat i partidari del terme terrorista. Entre els més destacats es troba la denominació de “terrorisme” aplicada a les accions armades palestines, mentre les accions per part de l’Estat d’Israel són anomenades “intervenció militar”.

En principi aquesta diferència en la denominació no hauria de tenir importància, però l’enorme càrrega semàntica i els valors i idees associats al terme “terrorisme”, en contraposició amb els associats a una “intervenció militar” evidencien la importància de la definició.

Així, el “terrorisme”es  defineix per la seva finalitat de causar terror, se li associa un objectiu civil, la qualitat de indiscriminat o la seua execució per part d’exaltats radicals.

Per la seua banda, la “intervenció militar” es pressuposa subjecta a dret, a normes, amb una finalitat útil i fins i tot humanitària, defensiva, dirigida cap a objectius militars i practicada per Estats en el marc de la legalitat internacional.

Aquestes definicions tan divergents no s’ajusten en absolut a la realitat. Podem qualificar les accions d’Israel com purament terroristes (atacs a civils, indiscriminats, objectiu clar de causar terror i acoquinar la població palestina, executats per polítics i militars exaltats …)

Quines són aleshores les característiques que defineixen el “terrorisme” segons els criteris mediàtics i polítics dominants? Potser una definició pròpia i personal, madurada al llarg dels anys i escodrinyar en base a diferents experiències, pot ser més útil, si no per saber què és “terrorisme”, sí almenys per preveure a quines situacions s’aplicarà aquest terme per part dels poders dominants.

– En primer lloc, el “terrorisme” mai no és practicat pels Estats. Així podem vore que independentment del respecte al dret internacional, quan els EUA van atacar l’Iraq, primer es va anomenar el conflicte com “guerra”, ja que s’enfrontava a l’Estat iraquià. Un cop desmantellat el govern, els atacs a les tropes dels EUA van passar a denominar-se atacs “terroristes”.

– En segon lloc, el “terrorisme” es caracteritza segons aquesta versió per l’ús d’armes a petita escala, encara que puguen causar greus danys. Derivada de la condició anterior, s’exclouen de la definició de “terrorisme” els atacs indiscriminats si aquests es duen a terme utilitzant tancs, míssils, aviació, vaixells de guerra i altres armes bèll·iques que generalment són monopoli dels exèrcits estatals.

– Per últim, la denominació de terrorisme queda intrínsecament descartada de qualsevol acció armada per part de les potències occidentals que dominen el món. Encara que no s’hagi donat el cas, és previsible pensar que encara incomplint els dos requisits anteriors, un atac per part de l’Iran, Veneçuela, Cuba, Corea del Nord o altres estats de l'”eix del mal” seria qualificat d’atac “terrorista” tot i ser perpetrat per un Estat o utilitzar un exèrcit formal i armes a gran escala.

Aquestes tres condicions poden servir, millor que la definició literal de qualsevol diccionari, per preveure quins atacs estaran qualificats de “terrorisme” i quins no passaran de la indulgent definició de “intervenció armada”.

Realment, si netegem el terme de connotacions afegides, podem inscriure el “terrorisme” en el ventall de les estratègies de lluita armada. Seria així un pas més en l’evolució que va des de la guerra de fronts fins la tàctica guerrillera. Històricament, la tàctica guerrillera ha estat usada en situacions de clar desavantatge enfront de l’enemic utilitzant atacs ràpids, esporàdics, a petita escala i descentralitzats. Després de la guerra contra la invasió napoleònica, la guerrilla es va popularitzar i es va estendre per tot el món. En ser especialment apropiada en situacions d’inferioritat davant d’un exèrcit poderós, nombroses guerrilles amb el suport de la població civil van protagonitzar alliberaments nacionals, revolucions i respostes a invasions per tot el globus. El “terrorisme”-sense connotacions- no és res més que una volta de rosca en la descentralització de la lluita armada.

Val a dir que cap tàctica militar emprada -intervenció de l’exèrcit, guerrilla o terrorisme- està associada a un nivell determinat de moralitat. Tan moral o immoral, segons les circumstàncies (com la defensa pròpia, la legitimitat de la lluita, etc.) pot ser l’atac d’un exèrcit, una guerrilla o un atac terrorista. Encara que en principi cap d’aquestes tàctiques semble la millor forma de solucionar els problemes del món.

Tota aquesta problemàtica de l’ús i l’abús del terme “terrorisme” no és res més que el resultat d’una guerra dialèctica lliurada pel poder en tots els fronts. Igual que amb el “terrorisme”, la utilització de termes amb una clara finalitat ideològica abasta altres àmbits de la realitat.

La definició de “beneficis empresarials” davant “costos laborals”, quan aquests “beneficis” suposen un cost per a la majoria treballadora i aquests “costos” suposen el principal benefici per a les masses assalariades. L’exclusió de governs que cenyint-se-se escrupolosament als requisits de la democràcia burgesa són titllats de dictatorials simplement per anar a contracorrent dels poders dominants (Veneçuela, Bolívia, etc). Els exèrcits de pau “com a exemple de contradicció intrínseca en els termes. L’ús de l’eufemisme “liberalització” per “privatització”. L’associació automàtica de “lliure mercat” i “democràcia” (obviant il·lustres exemples com les dictadures xilena, argentina, etc, així com gran part dels règims polítics actuals). Són aquests només alguns exemples del poder de l’ús del llenguatge amb finalitats ideològiques.

La batalla semàntica, tant per la seua importància com per la pròpia bellesa d’una guerra en que les úniques armes són les paraules, és vital per als moviments que qüestionen l’statu quo. De vegades s’aconsegueixen algunes victòries; a l’Iraq s’ha sobreposat la denominació de “tropes d’ocupació” sobre l’intent de denominar com “els aliats”, i majoritàriament es denomina “insurgència” o “resistència” iraquiana a allò que es va tractar d’enquadrar simplement com “terrorisme”.

Però queden molts fronts oberts. Propose que exigim llibertat per als “segrestats” de Guantánamo en lloc d’utilitzar termes com detinguts o presos, ja que han estat purament segrestats, sense respectar cap legalitat.

I el que està fent Israel a Gaza és “terrorisme”, el cognom “d’Estat” no aporta res de nou i només sembla introduir una distinció entre aquests atacs i els recentment produïts a Bombai, quan els primers superen àmpliament el nombre de baixes.

En realitat, la millor opció seria cenyir-se a la definició de “terrorisme” com a estratègia armada evitant les connotacions associades (la qual cosa no vol dir que s’evite jutjar moralment aquestes accions segons les seues circumstàncies, igual que caldria fer-ho amb les “intervencions armades “). Però essent realistes, és impossible deslligar la sintaxi de la semàntica associada al terme. Així que, millor serà aplicar-ho al “terrorisme” israelià o nord-americà com es mereix.

Text extret de Kaosenlared.net

Categories:Lluites
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: