Inici > Poesia > Diners

Diners

Enric Casasses

El dineral sí que no s’equivoca,
el cotxe amb rodes blanques del macarra
de mitjons blancs, la blancor de la coca
ratllant el marbre negre de la barra

d’un club tancat on la guitarra evoca
fam i pobresa perquè el ric bandarra
pugui permetre’s dir, plena la boca,
que estima la duresa de la parra

borda, com l’àrid àrid sol fantàstic
del poble que de jove abandonava
amb ben apresa la lliçó del càstig:

cal calcigar l’imbècil cap de fava
que es fot al mig del pas, i del teu fàstic
dóna’n gentil les molles a l’esclava.

Categories:Poesia
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: