ulls clucs

Enric Casasses

ullsclucs
Anuncis

Biografia

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951), fill del químic i poeta, Enric Casassas i Simó, i de la també química, Pepita Figueras i Cros, és poeta, rapsode i traductor. Ha portat una vida molt nòmada, vivint a Barcelona, l’Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín i finalment, el 1997, tornant a Barcelona. També ha treballat per editorials de traductor. Els seus primers llibres daten de principis dels 70, i amb el temps ha anat assolint cert reconeixement dins el panorama poètic català.
És un transgressor en comparació amb altres poetes. Els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d’una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.

La seva obra mostra influències molt heterogènies; de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc; el crític Manuel Guerrero ha dit que el considera hereu “del verb poderòs d’autors com Salvat-Papasseit, Foix, Brossa, Vinyoli o Ferrater“. El mateix Casasses s’ha confessat tributari i admirador d’autors com Víctor Català, Mercè Rodoreda o Fages de Climent.

El seu primer llibre el publica el 1973, titulat La bragueta encallada. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins el 1991 que publica la seva segona obra, titulada La cosa aquella, obra que rep el premi Crítica Serra d’Or i el 1993 el Premi de la Crítica de poesia catalana per No hi érem. És aleshores quan comença a entrar al circuit comercial.

Cal tenir en compte, també, obres escrites en prosa, que són reculls de col·laboracions en diaris o altres publicacions, encara que també s’hi incorporen textos inèdits. És el cas de “El poble del costat”. La força dels textos, tant pel què s’hi diu com per com es diu, colpeix el lector.
Algunes de les publicacions on col·labora o ha col·laborat son les revistes artesanals Foragitats. Art i poesia (del col·lectiu foragitats per dintre) i Pèl capell, exili interior (Calonge de Mallorca i Barcelona), entre d’altres.

Pregunta doble: qui sóc i per què escric? Resposta simple: escric perquè no sé qui sóc. Palpejant a les fosques trobem la següent pregunta doble: què sóc i per qui escric? No diu per a qui sinó per qui, que és com si diguéssim per culpa de qui, però ja veurem més avall que el per qui i el per a qui tenen la mateixa resposta, en aquest cas. Anem al gra: què sóc? Sóc una resta de l’ànima de la molinera vella que en morir se li va quedar enganxada com un parrac en una branqueta del baladre que hi havia a la vora del portal i quan el van tirar a terra, el molí, aquell retall de drap blanc endut pel vent em va venir a la cara a encegar-me justament quan jo passava conduint la motoreta carraca que s’havia deixat l’Espinac jove i primer vaig estar a punt de relliscar en aquell caminet de terra d’entre aquells puigs pelats, després vaig estar a punt de redreçar la moto i al final efectivament vaig relliscar i em vaig clavar una santa patacada que no va ser res tampoc, però l’espant ja no me’l treu ningú i per això escric. El que va quedar més afectat va ser l’Espinac perquè no sé què de no sé quina peça i ell, aquella carraca, se l’estimava com si fos una cabreta que ve quan hom la crida i la pogués munyir, i per mirar d’evitar de trobar-me’l, perquè em mirava de través, vaig començar a quedar-me a casa i em dedicava a explorar els puigs pelats de l’escriptura, però no com una eina d’entreteniment sinó com una recerca del desconeixement, perquè sóc l’home llop que salta afamat cada cop que alguna cosa desconeguda li passa a l’abast de l’urpa. Sóc l’home gol entre setmana, quan no juga a futbol i li vénen idees estranyes amb forces magnètiques que desvien la pilota cap a fora: sempre el mateix maleït somni, sol davant la porteria xuto bé i quan està a punt d’entrar la pilota sola gira en angle recte i se’n va a les herbotes del camí ample, com a mínim, o fins a cal farmacèutic… i au, a buscar-la. Sóc el micropsicòleg que si t’agafa una bogeria en una milionèsima de segon te la curo abans que s’acabi i et pots passar la resta de la milionèsima pensant tranquil·lament en les musaranyes, que és una de les formes de la salut mental que encara estan permeses. Sóc el desconegut que passa pel carrer quan tothom es coneix, o a ell li sembla que tothom es coneix, tothom menys ell. Sóc un lloro que el tenen sempre en un balcó que dóna a la placeta de sota casa i es diu Darwin (el lloro). Sóc el pastor foraster que fa pasturar cabres del país i els encomana l’enyorament. I si sóc l’única pedra que casualment sobreviurà d’aquesta civilització? I si sóc la cella esquerra de l’home de les celles d’espart, l’home de l’entrepà de la guerra de la Rodoreda? Resumint, que sóc dels perduts en un mar de castanyes, dels perduts i prou, i com que els perduts potser són els únics que tenen una mínima noció de què va el festival aquest dels estels entre les branques, ho escrivim per als que saben on són, perquè som generosos i quan tenim dubtes ens agrada compartir-los. Per poder escriure aquestes coses ens fem molt petits: jo primer em faig molt petit, després, sense voler, quasi sempre recordo el noi Espinac, i després penso en un amic meu que és multiòpata i només escric frases o coses que ell les pugui entendre, que és un sistema que no falla quasi mai, però això era abans perquè el meu amic es va morir de moltes coses i puc afirmar i assegurar que tot el que jo havia escrit fins aleshores ho havia escrit per a ell i que tot el que he escrit després ho he escrit per ell. Arribat aquí ja puc contestar amb una mica més d’aire la primera pregunta (qui sóc?): sóc la veu coneguda que sembla que et cridi en la casa buida, sóc un de tants a la rambla dels desemparats, sóc un dels que organitzaren el viatge intergalàctic dels pobres, la desesperació dels rics, el consol de la gent gran. I la segona pregunta (per què escric?): no ho sé.

Publicacions

Poesia

Narrativa / Assaig

Dramatúrgia

L’obra es va estrenar a la Sala Beckett de Barcelona el 2003.

Traduccions

Poesia musicada

Antologat en CD / DVD (com a poeta i/o rapsode)

Actor

Extret de Vikipèdia i uoc.edu

Anuncis

Anuncis