Entusiasme, ètica, innovació i generositat. Aquestes van ser les quatre paraules que es van utlitzar per presentar al responsable del projecte GNU, Richard Stallman, a la conferència que va realitzar aquest dimecres a l’IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.
Davant d’un auditori de més de 200 persones, el que es considera el gurú del programari lliure, Richard Stallman, va començar la seva conferència amb la definició de programari lliure i desgranant cadascuna de les 4 llibertats essencials. Richard Stallman va denunciar la “campanya de terror” que estan exercint els desenvolupadors de programari privatiu ja que amenacen als usuaris per tenir còpies il·legals d’aplicacions. Va assegurar que molts programes privatius tenen propietats malèvoles per restringir, vigilar o atacar a l’usuari i va assenyalar directament a Windows XP. Segons ell, però, la vigilància que exerceix Microsoft no és l’única i va posar al mateix sac, per exemple, a Real Player. Per Stallman, “l’objectiu no és utilitzar programari lliure sinó que no s’utilitzi cap programa privatiu” i assegura que per mantenir la llibertat de l’usuari s’ha d’eliminar tot el programari privatiu.
Sobre el mercat
Stallman va recordar que el programari lliure porta a un mercat lliure mentre que el programari privatiu genera una situació de monopoli de suport ja que si l’usuari vol un canvi haurà d’esperar que el desenvolupador del programari privatiu faci una nova actualització. Una actualització que segons Stallman “solucionarà els problemes però també proporcionarà problemes nous”. El responsable de la FSF va dir que la llibertat no és tenir elecció entre opcions fixes sinó la llibertat d’elecció. Per ell, “la vertadera llibertat és no tenir amo, en canvi, el programari privatiu l’única llibertat que dóna a l’usuari és triar l’amo”.
La seva història
Stallman va dedicar bona part de la seva conferència a explicar els seus inicis i l’origen del programari lliure. L’any 1983 va decidir que volia utilitzar amb llibertat les computadores i que volia acabar amb el “contracte de traició al món sencer”. S’havia de desenvolupar el programari lliure, segons ell, les circumstàncies van fer que ell fos l’escollit per a fer-ho. Així doncs, el gener de 1984 va començar a desenvolupar GNU, un sistema no Unix, ja que si no era Unix el sistema no era privatiu. El 1990 ja estava desenvolupat la meitat del nucli. Va ser el 1991 quan el finlandès, Linus Torvalds, va desenvolupar el seu propi nucli (Linux) que en un principi no era lliure. L’any 1992 Torvalds va optar per GPL , la llicència que tenen el 70% dels programes lliures. Va ser en aquell moment que es va incorporar a GNU i va néixer el sistema operatiu GNU/Linux.
La llibertat
El responsable del projecte GNU va assegurar que s’ha de mantenir la llibertat i se l’ha de defensar de tota possibilitat d’amenaces. Per defensar la llibertat, però, primer s’ha de reconèixer i valorar-la. Per Stallman, en el camp de la informàtica encara no es valora la idea de llibertat. La informàtica és un camp nou i per això els usuaris encara no són conscients que poden defensar els seus drets, un d’ells la llibertat. Stallman va fer la comparació entre la llibertat d’expressió i la llibertat en el programari. Assegura que s’han de combatre les amenaces, per exemple, l’amenaça de l’SGAE a la llibertat d’expressió.
La distribució GNU/Linux que utilitza Stallman
Stallman va dir que actualment hi ha moltes distribucions GNU/Linux, però, que no totes són lliures ja que algunes contenen programes privatius o no tenen una política clara i ferma de rebuig al programari privatiu. Una de les distribucions GNU/Linux lliures de debò pel responsable de la FSF és Ututo . Es tracta, precisament, de la que portava instal·lada al portàtil que va utilitzar durant la conferència.
Crida a la mobilització
El fundador del projecte GNU va fer una crida als usuaris a mobilitzar-se i a retornar a les botigues tots els DVD’s o productes que no són compatibles amb el programari lliure. Va dir que aquesta és una manera de contraatacar el DRM. Segons Stallman, “si no es pot llegir amb programari lliure, no es pot acceptar”. També va alertar sobre el TCP, el que ell anomena la “computació traïdora” i que considera que serà una amenaça molt major a la del programari privatiu.
Programari lliure i treball
Una part de la conferència que va fer a l’auditori de l’IES Puig Castellar també es va dedicar a contestar la següent pregunta:què passaria en l’àmbit econòmic si tothom migrés a programari lliure?. Segons Stallman, no es perdrien molts llocs de treball ja que la majoria de la feina dels desenvolupadors està relacionada amb la creació de programari privat, no privatiu. És a dir, aquell programari que es desenvolupa per satisfer unes necessitats específiques de l’usuari o d’una empresa.
Programari lliure i educació
Stallman també va exposar la importància del programari lliure en l’àmbit educatiu. El responsable de la FSF va dir que totes les escoles han d’utilitzar PL perquè aquestes tenen una missió social: la de formar i educar les noves generacions perquè puguin viure en llibertat. Unes generacions que, segons Stallman, no poden tenir una dependència amb unes determinades empreses.
La religió del programari lliure
El fundador del projecte GNU va posar punt final a la seva conferència, que es va allargar més de dues hores, vestint-se de sant i predicant el què anomena ell “la religió de l’Emacs”. Una religió que consisteix en instal·lar programari sant i lliure. Després de l’anècdota i les rialles i aplaudiments del públic, Stallman va tornar a posar-se seriós i va acabar amb la frase “atacar la compartició de coneixement és atacar l’amistat”.
De la farga.cat
