Per combatre el capitalisme al Sud és necessari aconseguir un decreixement en el Nord, segons el professor emèrit de la Universitat de París Sud XI, Serge Latouche, que promou i investiga aquest sistema al qual defineix com pràctiques alternatives a la destrucció de l’ambient i a l’augment de la pobresa. 
L’economista francès proposa d’abandonar “l’objectiu del creixement pel creixement mateix, una fita dement amb conseqüències desastroses pel medi ambient”, va subratllar.
La necessitat de crear una societat del “decreixement” deriva de la certesa, explica, que els recursos de la Terra i els cicles naturals no poden sostenir el creixement econòmic, l’essència mateixa del capitalisme i de la modernitat.
En lloc del sistema dominant actual, Latouche proposa “una societat amb una sobrietat assumida, treballar menys i tenir millors vides, consumir menys, però de millor qualitat, produir menys deixalles i reciclar més”, va explicar.
La nova societat significa “recuperar el sentit de la mesura i una empremta sostenible des del punt de vista ecològic”, va assenyalar Latouche, “i trobar la felicitat en la convivència amb els altres i no en l’acumulació desesperada d’aparells”.
Autor de diverses obres i articles sobre la racionalitat occidental, el mite del progrés, el colonialisme i el postdesenvolupament, Serge Latouche descriu els principals principis de la societat del decreixement en els seus llibres “Le Pari de la décroissance” ( “L’aposta pel decreixement “) i “Petit traité de la décroissance sereine “(“Petit tractat del decreixement serè”), publicat en 2006 i 2007 respectivament.
Serge Latouche va explicar a IPS de què es tracta la societat del decreixement.
IPS: Quines característiques té una societat del decreixement? Existeixen pràctiques actualment compatibles amb la seva proposta?
Serge Latouche:
El decreixement no és una alternativa al creixement, sinó una matriu d’alternatives que permetran de reobrir l’espai a la creativitat humana, una vegada eliminat el guix del totalitarisme econòmic.
La societat del decreixement no serà la mateixa a Texas que a Chiapas ni al Senegal ni a Portugal. El decreixement tornarà a llançar l’aventura humana cap a una pluralitat de destinacions possibles.
Es poden trobar els principis del decreixement en propostes teòriques i iniciatives desenvolupades en el Nord i el Sud.
Per exemple, l’intent dels neo-zapatistes de Chiapas de crear una regió autònoma. També hi ha experiències a Amèrica del Sud, amb indígenes, entre d’altres, com el que va passar a l’Equador, on es va incorporar a la Constitució l’objectiu del Sumak Kausay (bon viure).
Al Nord també comencen a propagar iniciatives que promouen el decreixement i la solidaritat.
Les Amapá (Associacions per al Manteniment d’una Agricultura Campesina, entre grups de consumidors i granges locals per tal de proveir-se) són exemples d’autoproducció com el PADES (Programa d’Autoproducció i Desenvolupament Social, que implica assumir totes les activitats de producció de béns i serveis, per un mateix i per la comunitat, sense contrapartida monetària).
El moviment de Ciutats de Transició va començar a Irlanda i la seva propagació a la resta del món pot ser una forma de producció des de baix, que s’assembla molt a la societat del decreixement. Les localitats tracten, primer, d’aconseguir l’autosuficiència energètica donat l’esgotament de recursos i, en general, promouen la recerca de la resiliència, (la capacitat d’adaptar-se als canvis de l’ambient).
IPS: Quin seria el paper dels mercats en una societat de decreixement?
SL: El sistema capitalista és una economia de mercat, però aquests no són institucions exclusives del capitalisme. És important fer la distinció entre el Mercat i els mercats.
Aquests últims no obeeixen a una llei de competència perfecta i això és per a millor. Sempre incorporen elements de la cultura del do, que la societat del decreixement tracta de redescobrir. Implica viure en comunitat amb altres, desenvolupar relacions humanes entre compradors i venedors.
IPS: Quines estratègies pot desenvolupar el Sud per eliminar la pobresa, sense fer allò que va fer el Nord, malmetre el medi ambient i empobrir el Sud?
SL: En els països africans no és necessari ni desitjable reduir l’empremta ecològica ni el producte interior brut. Però no per això cal concloure que s’ha de construir una societat del creixement.
Primer és clar que el decreixement en el Nord és una condició necessària per poder obrir alternatives al Sud.
Mentre Etiòpia i Somàlia es vegin obligades a exportar aliment per als nostres animals domèstics en plena escassetat i mentre engreixem el nostre bestiar amb soja conreada gràcies a la destrucció de la selva amazònica, anem a estar asfixiant tot intent d’autonomia real del Sud.
Animar-se al decreixement al Sud significa iniciar un cercle virtuós que implica trencar la dependència econòmica i cultural amb el Nord, reconnectar una línia històrica interrompuda per la colonització, reintroduir productes específics que van ser abandonats i oblidats, així com valors “anti-econòmics” relacionats amb el passat d’aquests països, i recuperar tècniques i coneixements tradicionals.
Aquestes iniciatives s’han de combinar amb altres principis, vàlids a tot el món, com reconceptualitzar el que entenem per pobresa, escassetat i desenvolupament. Per exemple, reestructurar la societat i l’economia, restablir pràctiques no industrials, especialment agrícoles, i redistribuir, relocalitzar, reutilitzar i reciclar.
IPS: La societat del decreixement implica un canvi radical en la consciència humana. Com s’aconsegueix això? Pot passar en qualsevol moment?
SL: És difícil trencar amb l’addicció al creixement, en especial perquè és el que interessa a les corporacions multinacionals i els poders polítics que les serveixen per mantenir-nos esclavitzats.
Les experiències alternatives i els grups dissidents, com cooperatives, sindicats, associacions per preservar l’agricultura camperola, algunes organitzacions no governamentals, sistemes de permuta local, xarxes d’intercanvi de coneixement, són laboratoris pedagògics per a la creació del “nou ésser humà” que requereix la societat.
Són universitats populars que promouen la resistència i contribueixen a descolonitzar l’imaginari.
Segur, no tenim molt de temps, però el curs dels esdeveniments pot contribuir a accelerar la transformació. La crisi ecològica, juntament amb l’econòmica i financera, pot servir de xoc saludable.
IPS: ¿Els actors polítics convencionals poden tenir algun paper en la transformació?
SL: Tots els governs són, vulguin o no, funcionaris del capitalisme. En el millor dels casos, poden, com a molt, disminuir o suavitzar processos sobre els quals ja no tenen cap control.
Per a nosaltres és més important el procés d’auto-transformació de la societat i dels ciutadans que la política electoral. Encara que els darrers èxits relatius obtinguts en aquest terreny per ecologistes francesos i belgues, els quals van adoptar alguns punts de l’agenda del decreixement, semblen un signe positiu.
De Kaos
